19 de febrer 2010

Fins els pebrots de la dreta més cavernaria. Embustero - Sotánica, Diguem no - Raimon

Com diu un polític de Balears "aixó és es colmo". L'amic Chumari com podeu veure, fent amics ahir a Oviedo. El tema de la dreta cavernaria està arribant a uns extrems insuportables. L'ex presumeix que sap coses que no sabem, a sobre fardant de que sap fer de bomber, quant ell ens va ficar en una guerra, només per acontentar al seu amiguet texà i així poguer penjar-se una medalla. Us semblarà estrany que digui aquestes coses en un lloc on sol haver l'anàlisi i la reflexió més meditada cap a un punt diametralment oposat a la política com és el món musical, però és que aquests curts de gambals estan desbocats. Només pensar que ens puguin governar uns aguirre, uns camps, un pensa en cavar un forat i no sortir mai més d'ell.
A sobre ahir llegeixo que volen rebentar, el que potser sigui, un dels últims concerts d'en Raimon a València, per part d'elements més dretans. Que us donguin feixistes!
Com no, ho faré posant música, per que us deleiteis. Primer, un va dedicat al talibà que enarbora la bandera i que arenga a les mases, de tots vosaltres conegut. Li dedico al Caín, que de segur disfrutarà com un beneït.


I és clar,  en Raimon, Dient No a la impunitat, el sarcasme i la imbecilitat. Us deixo la lletra:

DIGUEM NO

Ara que som junts
diré el que tu i jo sabem
i que sovint oblidem:

Hem vist la por
ser llei per a tots.
Hem vist la sang
—que sols fa sang—
ser llei del món.

No,
jo dic no,
diguem no.
Nosaltres no som d'eixe món.

Hem vist la fam
ser pa
dels treballadors.

Hem vist tancats
a la presó
homes plens de raó.

No,
jo dic no,
diguem no.
Nosaltres no som d'eixe món.

No,
diguem no.
Nosaltres no som d'eixe món.


QUE NO, CABRONS!

4 comentaris:

Ayme ha dit...

aquesta cançó d'en Raimón es boníssima, m'encanta...

el gest de l'Aznar es molt fort... aquest es el talant dels del PP, els qui no pensen com ells... a pendre pel sac...

;-)

Nahim ha dit...

Cert Ayme, n'hi ha per llogar-hi cadires amb persontges tant prepotents i desgraciats com el Chumari. I la cançó del Raimon té encara molta vigencia, tot i haver-la composat fa una colla d'anys. Salutacions!

albert ha dit...

ep! desconeixia això de portugal, mira, una part de la història que m'arriba tard ... la foto va ser ben bé perquè em va parir molta gràcia, vaja, encara l'odiaré més a aquest personatge

això de l'ansar, per desgràcia ... ho estic patint en "vivo i directo" que diuen

Nahim ha dit...

És cert, Albert. Just després de ser independents, hi hagué alguns nostàlgics que no estaven d'acord amb la nova situació de Portugal i volien tornar a l'imperi. Acaben tots sense cap. Lo del senyor Aznar no té nom, la prepotència elevada al cub, i encara hi hagué gent d'aquí que li semblava que ajudant al bigotis, tots aniríem bé, eh Jordi!

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...