28 de setembre 2010

Ever Fallen In Love - Buzzcocks de la pel·lícula 24 Hour Party People. D'un temps i d'un indret

Avui us parlaré d'una pel·lícula que malgrat gaudir d'una bona banda sonora té un metratge bastant mediocre. Hi són retratades les trajectòries de vàries bandes de Manchester en els decennis dels 70 i 80 i on el senyor Tony Wilson és el protagonista absolut. La cinta està plena de frases fetes, frases lapidaries, i força tergiversació pel  que sembla (sobretot en el cas de Joy Division). Tot i això té un deix de nostàlgia, d'oportunitats malgastades i moltes bandes que es quedaren a mig camí o que fracassaren estrepitosament (dir que el grup protegit d'en Tony Wilson, A Certain Ratio, és maltractat per tothom al film, inclòs no surten a la banda sonora). Amb tot, considero que la banda sonora ens introdueix fidelment a la música d'un temps i d'un indret. He triat aquesta cançó, per reivindicar el dret que tenen els grups de punk rock amb una carrera no massa extensa o no massa afortunada, però al què a nivell d'influència han sigut importants. Salutacions!

25 de setembre 2010

Blindness - The Fall. La piconadora del vell esquerp

No pot ser més paradigmàtica aquesta gravació al Jolls Holland. El senyor Robert Plant (ex Led Zeppelin) fent un ridícul joc de palmes i just després d'acabar la cançó i gairebé sense permetre els aplaudiments, la trituradora del senyor Mark E. Smith imposa el seu règim brutal. Com el punk, que va esclafar a molts grups de hard rock i progressius, ja fa uns quantes dècades.
The Fall (o el mateix, la banda que manega al seu gust l'enorme Mark) ja fa molts anys que brega pel món i les bajanades, el bonisme o la joventut perduda se'ls passa per l'engonal. Els fans d'aquest grup (jo sóc un dels últims a entrar en aquesta secta destructiva) ja estem arruïnats per la incontinència productiva d'aquesta banda, que porten més de 90 discos editats. Jo mateix seria incapaç de dir quin dels seus àlbums són imprescindibles. En tot cas us recomano l'últim que acaba de llançar, el Your Future Our Clutter (2010), boníssim, un disc que navega entre l'experimentació més caòtica, l'extremisme hardcore i una mica de nostàlgia punk. A cascarla!

23 de setembre 2010

Recomanacions Myspace: Romantica. Homenatge a les cançons que no tornaran

Quantes cançons que hem sentit i que no tornaran. És el cas d'avui, la cançó que us serveixo més avall. A la pàgina MySpace ja no es troba i el mes passat vaig cercar a la xarxa i només vaig trobar la lletra. Encara que un servidor està aquí per almenys rememorar-la, en la mesura que pugui. Fins i tot vaig veure un videoclip que no estava gens malament i que ara mateix no trobo enlloc. Si vosaltres localitzeu el vídeo, doneu-me un toc. Internet, tot i tenir un magatzem immens de dades, en deixa escapar moltes i també té elements que es degraden o que no es tornen a utilitzar. Us deixo el link de la banda perquè en gaudiu. Salutacions!


21 de setembre 2010

Retornant en el tall de la navalla

Hola a tots de nou! Espero que us hagi anat bé les vacances. Sincerament, el mes de juny no esperava pas tornar, ni tant sols dir res. Per sort alguna cosa ha canviat, he pogut realitzar algun somni i alguna cosa es va movent en la llunyania, encara que segueixo tant penjat com fa 4 anys. Malauradament el ritme (per mi) més o menys constant que tenia a l'anterior cicle no en tindre en aquest, altres assumptes em prendran temps. Tot i això, miraré d'estrenar algun nou apartat, i realitzar almenys, un o dos monogràfics, com vaig fer amb La Moguda Gironina.
Prou paraules! Que soni la música! Us presento un tema de sobres conegut. Aquesta cançó em va acompanyar en dies molt difícils de l'any passat, sobretot el maig en què em va esclatar una crisi i una mica, aquesta música me la va apaivagar. Espero que us agradi. Fins ara!  

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...