És curiós. Un servidor li té tírria als números, però fent recompte, veus que hi han coincidències, repeticions numèriques que semblen increïbles, però són ben, ben reals. I en el meu cas em toca el 8. Inclòs quan estava en una empresa de transport em va tocar el 8 de numeració de xofers (driver 8). Celebrant l'avinentesa, us anuncio que El Profeta Estudiant restarà en stand by, per un temps indeterminat. El meu desig més profund és que torni, però a dia d'avui, el futur és ben boirós. Un té l'esperit geminià de fer moltes coses, d'estar en mil fregats, però amb l'edat tendeixes a concentrar forces, anar al que és essencial, i el demés, deixar-ho per més endevant.
Us poso una cançó que ha estat tot un emblema meu. Un tema que malgrat va aparèixer en el primer àlbum en què els amics georgians baixaren un pèl el nivell, té, en la cançó que us presento, un deix d'eternitat, de que el rock no tot són guitarres furioses i desfermades, sinó que amb un riff serè i poderós es pot anar fins l'infinit i tornar. Espero que us agradi. Que tingueu bona música on aneu! Mercès per tot! Fins aviat!
