25 de juliol 2011

Comiat

Amics bloggers, comentaristes, tafaners i lectors casuals, tanco El Profeta... espero que sigui durant un període curt. Us he de dir que em trobo en una situació molt similar a la de l'any passat, en què no creia que tornaria a fer una temporada com la que avui, finiquito. La voluntat d'aquest blog ha sigut no només de diari musical, sinó també he volgut abocar a la xarxa una empremta vivencial i emocional. Els darrers dies han estat de mals auguris per totes bandes i a un servidor li fa replantejar moltes coses, el blog inclòs. Per això us aviso que m'impondré un periode de reflexió i que la meva presencia a internet serà mínima a partir de l’agost. Us agreixo a tots els que m'heu llegit, els que heu mirat i als que m'heu comentat el blog, sense vosaltres les paraules escrites d'un servidor tindrien poc sentit. Espero que gaudiu d'unes bones vacances i trobeu pau d'esperit.  Salutacions a tots i ens veiem aviat! 

Death of an Angel - The Kingsmen

21 de juliol 2011

Beber y Bailar - Ciudad Jardín. Dia infaust i la copa de Pinord

Quan tens el dia girat, tens moltes possibilitats de que tot sortirà molt pitjor. Avui és un d'aquests dies. Tampoc us vull avorrir amb tot el seguit de desgràcies que m'han passat. La qüestió és que volia escriure sobre la nostàlgia, de les nits a Lloret, d'un còctel explosiu que es deia "Killer Zombie", de com saltar un rierol quan estàs borratxo, dels dies primerencs dels anys 90, en què tot era innocència i diversió. Inclòs el vídeo que us volia posar ara mateix m'és imposible perquè els meus mitjans tècnics estan antiquats i de moment no accepten coses que estan més al dia. També el grup que us presento avui va tenir mala sort. Malgrat tenir tota la critica a favor seu, no varen aconseguir el single que trenqués la barrera entre ells i el públic. "Beber y bailar" va ser el seu tema que va aconseguir millors resultats. Volia posar el seu àlbum Primero así y luego más com a fons sonor per escriure aquest article, però com s'ha posat el dia millor que em prengui una altra copa de Pinord i m'acompanyi una selecció d'en Johann Sebastian Bach. Allunyeu les males vibracions i beveu amb mi.


16 de juliol 2011

No Sound is Heard - Klang. Minimalisme breu

Recordo molt bé on vaig comprar aquest àlbum. Va ser en el FNAC de El Triangle de Barcelona. Anava a cercar quelcom interessant i aquest àlbum estava de promoció, apart que feien notar que la guitarrista de Elastica, Donna Matthews, formava part de la banda. Ja avisaven que no era un disc normal, que el so de la banda era minimal. I tant que ho és. En aquest disc hi predomina les notes mínimes, sense que hi hagi cap intent per sonar amb una mica d'exuberància. Tot és curt, tot és petit, inclòs s'estalvien la simpatia. Ser tant breus segur que els va passar factura, perquè aquest és l'únic treball que ha tret Klang des de 2005. Jo també serè breu, que gaudiu de la música!

Waiting - Klang

12 de juliol 2011

En una nit de tempesta...

En una nit de tempesta, ara aquí, observo l'anada i tornada, el fons de les coses que mai revelen els seus secrets. En una nit de tempesta reflexiono cap on ha d'anar El Profeta que estudia, si ha de tancar, si ha de repetir curs, si ha d'aprovar d'una vegada o vagar per l'espai. En una nit de tempesta, quan els trons es tornen, quan arrenca i para la pluja, només vull quedar en blanc i escoltar com pica l'aigua en el taulat. En una nit de tempesta, veig que tothom està molt ocupat i sóc l'únic que està de vacances. En una nit de tempesta miro un altre cop enrera. Foscor i llamps, foscor i llamps...

Tormenta a las diez - Objetivo Birmania 

05 de juliol 2011

Crime of Passion - Mike Oldfield. Aloma, Vall de Sant Daniel, primavera del 1984

Veig encara la casa, en un carrer sense asfaltar, a Sant Daniel, primavera del 1984. És un dissabte qualsevol. Hi ha llum al menjador, la casa és encarada cap el sud. El televisor omple de música la llar, de hits de aquell any. Les meves mans sobre la llibreta, fan un resum per les classes de català del llibre Aloma, de la Mercè Rodoreda, on parla de la perdúa de la innocencia i com els grans manipulen als joves. Els mobles fan olor verís, els han pintat fa poc. The Jacksons sonen ara, en blau, a la llum, en metall. Parlar i parlar, i no puc advertir-me dels errors que farè. Només faig que recordar. Sona el "Crime of Passion" d'en Mike, un títol contudent per un videoclip d'un son infantil. Erem tots innocents. No recordo com vaig tornar a casa. Suposo que decepcionat i derrotat. Com sempre. 

01 de juliol 2011

Alguns moments de cinema (Meme) Segona Part

Amb aquest segon article acabo la petita selecció de moments memorables del cinema, que ja vaig engegar fa uns dies amb una Primera part. Molts problemes porta posar talls que valguin la pena, la restricció està arreu, però he mirat de trampejar aquest obstacle i he posat tota la carn a la graella.


Retalls d'humor

Elvira, Mistress of the Dark (1988), és un film ple d'homenatges, des de les matinnes americanes a les pel·lícules d'horror de sèrie Z, i per suposat, als acudits suats i intranscendents. En el tall que us presento, fan un gran homenatge a Flashdance (1983) i un altre un pèl més subtil, a la peli de terror Carrie (1976).

Carn per adolescents

La dècada que ha arrencat el segle s'ha caracteritzat per un retorn a les formes senzilles d'explicar les coses, i d'un humor que barreja també la cara més amarga i dura de la vida. Aquest és el cas de Little Miss Sunshine (2006) on la societat hipòcrita queda ben retratada, i per no perdre's, el moment en què la Olive diu on és el seu avi.

La vertadera guanyadora del Little Mis Sunshine

Que dir de la trucada obscena que fa la prota de Serial Mom (1994), que és antològica, sempre que la torno a veure em pixo de riure. Incidir també en el paper genial que fa la veïna xafardera, la Rosemary, que és fot a dintre a casa i que està a punt d'enganxar a la Turner.

Renta't la boca amb sabó!


Trets, explosions, persecucions i duel d'espases

Us presento en Benny del llargmetratge Kops (2005), un guripa que es pren massa seriosament la seva feina. Les hores que no està apatrullant, se les passa fent mitja i mirant pelis de karate, la saga Matrix i les d'en Bruce Willis, i acaba com El Quixot, que veu ninjes atracant bancs en el cul de Suècia.

Benny Superkopp!

Irreverent i mostrant molt de pit i molta cuixa, Cotxes de segona mà (1980) és una comèdia que ha passat bastant desapercebuda i la volia recuperar. Aquí els teniu, sabotejant un discurs d'en Carter, disfressant-se de Buffalo Bill i destrossant els preus i els cotxes de la competència.

Fent explotar els preus alts

Quan parlem de pel·lícules dels anys70 i 80, ens venen a la ment els treballs fets per en Coppola, en Zemeckis, en Lucas i el Spilberg. Jo afegiria en John Landis i com no, el film Blues Brothers (1980). Apart de fer-nos revifar el que té de gran la música, ens brindà també una de les més espectaculars persecucions fetes mai al cinema.

Com convertir en ferralla els cotxes de policia

Us ressenyo un dels duels més sobris i elegants fets mai. El que protagonitzen Jaime Astarloa i Adela de Otero a El Mestre d'Esgrima (1992), la millor adaptació fílmica feta d'una obra d'en Arturo Pérez Reverte.

Jaime i Adela creuant espases

Per acabar aquest apartat us deso aquesta lluita de conya que protagonitzen el Lo Pan i en Egg Shen a Cop a La Petita Xina (1986), com si juguessin a la Playstation.

Lo Pan i Egg Shen creuant raigs


Miscel·lània

Tinc escenes memorables que s'ha m'han fet difícils de classificar, per això els he posat en aquest calaix de sastre. Començo per aquesta escena de Sang Fresca (1992), en què mesclen l'humor negre, el terror i que té un antològic crit que s'eternitza.

Un crit que no acaba

Runnaway Train (1985) és un llargmetratge molt oblidat i que té un final èpic, de sacrifici i mort, i també espectacular.

Sacrifici final



Una de les escenes més famoses de American Beauty (1999), on després de minuts i minuts de negativitat, fracassos i repressions, ens brinden per a la posteritat aquesta sequència poètica.

Poètica americana

Hi ha poders ocults que mouen els fils dels nostres destins, òbviament el cinema també se'n ha fet ressò, com a El Carrer de la Mitja Lluna (1986), on apunten, que només hi han 5.000 persones en el món.

Apunt conspiranoic


Profetes de cinema

Per acabar-ho de rematar us deixo alguns moments profètics, que basculen entre la conya i la realitat.

Inquietant aquest reportatge. Segons sembla, en el document d'identificació d'en Neo a Matrix (1999) caducava l'onze de setembre de 2001.

Profetitzant desastres reals

L'estiu hippie per excel·lència no va ser el del 1967, sinó que l'Oddball a Els Herois de Kelly (1970) ja li ensenyava al Clint Eastwood a l'estiu del 1944 una comuna feta a rereguarda, i també, tot un estil de vida.


Esperant un contraatac dels boches

Les masses idiotitzades per la televisió, famèliques de reality shows i llàgrima fàcil varen tenir films profètics a Kika (1993) o a El Dia de la Bestia (1995), on el Dr. Kavan ja profetitza els programes de misteri a la TV.

El mestre de l'Iker Jiménez

I per acabar, un moment curiós d'un dels meus films preferits. I és el predicador mig boig que crida el seu sermó en el pont d'una gegantina autopista americana i que sorprenen al Travis. De Paris, Texas (1984).

El profeta que sermoneja a la multitud motoritzada
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...