01 de juliol 2011

Alguns moments de cinema (Meme) Segona Part

Amb aquest segon article acabo la petita selecció de moments memorables del cinema, que ja vaig engegar fa uns dies amb una Primera part. Molts problemes porta posar talls que valguin la pena, la restricció està arreu, però he mirat de trampejar aquest obstacle i he posat tota la carn a la graella.


Retalls d'humor

Elvira, Mistress of the Dark (1988), és un film ple d'homenatges, des de les matinnes americanes a les pel·lícules d'horror de sèrie Z, i per suposat, als acudits suats i intranscendents. En el tall que us presento, fan un gran homenatge a Flashdance (1983) i un altre un pèl més subtil, a la peli de terror Carrie (1976).

Carn per adolescents

La dècada que ha arrencat el segle s'ha caracteritzat per un retorn a les formes senzilles d'explicar les coses, i d'un humor que barreja també la cara més amarga i dura de la vida. Aquest és el cas de Little Miss Sunshine (2006) on la societat hipòcrita queda ben retratada, i per no perdre's, el moment en què la Olive diu on és el seu avi.

La vertadera guanyadora del Little Mis Sunshine

Que dir de la trucada obscena que fa la prota de Serial Mom (1994), que és antològica, sempre que la torno a veure em pixo de riure. Incidir també en el paper genial que fa la veïna xafardera, la Rosemary, que és fot a dintre a casa i que està a punt d'enganxar a la Turner.

Renta't la boca amb sabó!


Trets, explosions, persecucions i duel d'espases

Us presento en Benny del llargmetratge Kops (2005), un guripa que es pren massa seriosament la seva feina. Les hores que no està apatrullant, se les passa fent mitja i mirant pelis de karate, la saga Matrix i les d'en Bruce Willis, i acaba com El Quixot, que veu ninjes atracant bancs en el cul de Suècia.

Benny Superkopp!

Irreverent i mostrant molt de pit i molta cuixa, Cotxes de segona mà (1980) és una comèdia que ha passat bastant desapercebuda i la volia recuperar. Aquí els teniu, sabotejant un discurs d'en Carter, disfressant-se de Buffalo Bill i destrossant els preus i els cotxes de la competència.

Fent explotar els preus alts

Quan parlem de pel·lícules dels anys70 i 80, ens venen a la ment els treballs fets per en Coppola, en Zemeckis, en Lucas i el Spilberg. Jo afegiria en John Landis i com no, el film Blues Brothers (1980). Apart de fer-nos revifar el que té de gran la música, ens brindà també una de les més espectaculars persecucions fetes mai al cinema.

Com convertir en ferralla els cotxes de policia

Us ressenyo un dels duels més sobris i elegants fets mai. El que protagonitzen Jaime Astarloa i Adela de Otero a El Mestre d'Esgrima (1992), la millor adaptació fílmica feta d'una obra d'en Arturo Pérez Reverte.

Jaime i Adela creuant espases

Per acabar aquest apartat us deso aquesta lluita de conya que protagonitzen el Lo Pan i en Egg Shen a Cop a La Petita Xina (1986), com si juguessin a la Playstation.

Lo Pan i Egg Shen creuant raigs


Miscel·lània

Tinc escenes memorables que s'ha m'han fet difícils de classificar, per això els he posat en aquest calaix de sastre. Començo per aquesta escena de Sang Fresca (1992), en què mesclen l'humor negre, el terror i que té un antològic crit que s'eternitza.

Un crit que no acaba

Runnaway Train (1985) és un llargmetratge molt oblidat i que té un final èpic, de sacrifici i mort, i també espectacular.

Sacrifici final



Una de les escenes més famoses de American Beauty (1999), on després de minuts i minuts de negativitat, fracassos i repressions, ens brinden per a la posteritat aquesta sequència poètica.

Poètica americana

Hi ha poders ocults que mouen els fils dels nostres destins, òbviament el cinema també se'n ha fet ressò, com a El Carrer de la Mitja Lluna (1986), on apunten, que només hi han 5.000 persones en el món.

Apunt conspiranoic


Profetes de cinema

Per acabar-ho de rematar us deixo alguns moments profètics, que basculen entre la conya i la realitat.

Inquietant aquest reportatge. Segons sembla, en el document d'identificació d'en Neo a Matrix (1999) caducava l'onze de setembre de 2001.

Profetitzant desastres reals

L'estiu hippie per excel·lència no va ser el del 1967, sinó que l'Oddball a Els Herois de Kelly (1970) ja li ensenyava al Clint Eastwood a l'estiu del 1944 una comuna feta a rereguarda, i també, tot un estil de vida.


Esperant un contraatac dels boches

Les masses idiotitzades per la televisió, famèliques de reality shows i llàgrima fàcil varen tenir films profètics a Kika (1993) o a El Dia de la Bestia (1995), on el Dr. Kavan ja profetitza els programes de misteri a la TV.

El mestre de l'Iker Jiménez

I per acabar, un moment curiós d'un dels meus films preferits. I és el predicador mig boig que crida el seu sermó en el pont d'una gegantina autopista americana i que sorprenen al Travis. De Paris, Texas (1984).

El profeta que sermoneja a la multitud motoritzada

2 comentaris:

Chals ha dit...

Mare de deu, quin curro!!!, em permetràs que llegeixi aquest post en capítols, encara tinc pendent d'acabar el primer. Dos post de referència, hi han pel·lícules que havia oblidat i ara tinc ganes de recuperar. Un abraç

Nahim ha dit...

Chals! Tranquil, pren-te el temps que necesitis. I no estaria mal que tu també en fesis un de Meme i que coneguem els llargmetratges que són una refèrencia per a tu. Una abraçada, ens veiem per els mars de la xarxa!

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...