dimecres, 29 de febrer del 2012

Estats crepusculars

Veig de lluny les paraules. Totes venen cap a mi, cridant-me el seu significat. Tinc aquesta sensació quant fineix la tarda. La visió doble en què tothom mira el món. Viure o morir. Desavantatge o benefici. Tot es torna cruel a cada passa que faig. Tot esdevé un camí ja solcat, sense cap trencant, sempre recordant els mateixos entrebancs una i altra vegada. No vull paradisos sudenys, ni cristal·lins cels polars. Només vull la llum i la foscor i tenir-los en el puny.


Dusk - Genesis
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...