Tinc ganes d'una cançó senzilla, sense pretensions, sense anades d'olla, només celebrar l'amor com ho fan en aquesta escena de "Austin Powers 2: L'espia que em va empaitar". Molt curiosa la introducció per la cara en la pel·lícula dels senyors Costello i Bacharach, però efectiva, tranquil·la i sense haver de forçar l'escena. Gaudir de la primavera incipient en ple febrer, com la sento avui i deixem per unes hores els problemes i preocupacions, perquè ells malauradament, tenen totes les oportunitats que volen per presentar-se. Aquí la cançó en el film:
Y aquí la versió més llarga:
