Ooh I Like It -The Creeps. El darrer sospir del soul-pop dels 80 en els 90

Us porto avui un retall del passat i també en certa mida, la finalització d'una època, marcada pel soul-pop britanic, tan present i alhora, tan evanascent. Aquesta banda sueca, que havia estat pencant durant tots els 80, al final van tenir els seus minuts  de fama. Contemporanis i semblants als Fine Young Canibals i una mena d'antecesors  de les Scissor Sisters, aquesta banda amb clars fonaments psicodèlics va tenir el seu moment prominent, quan tota la onada del soul britànic que havia regnat en la segona part dels 80 estava a punt de ser finiquitada amb altra gent. Els 90 serien molt diferents tant pels músics, per les bandes i les maneres de fer. A GAUDIR!

 

Baker Street - Gerry Rafferty. Allà on rau el cançoner sense nom

Salutacions amics! Aquest tema el tenia en la ment per materialitzar-lo aquí fa mesos, inclòs diria anys. I aquest en concret, és la típca tonada que la majoria de vegades el locutor de ràdio no sàbia o no volia dir el nom. Nomès recordava l'increíble saxo que plana majestuós en la cançó. I transporta, a uns com jo a la infantesa, d'altres a la seva juventut, quan tot o  quasi tot era possible i les notes que us presento avui, et catapultaven. És la màgia de la música, on la majoria no la sabem llegir, però a tots ens emociona...

El joc de la fama i les circumstàcies contractuals

Quan llegies la premsa musical d'antuvi, una de les coses més habituals que et trobaves era com manegaven la fama els nostres herois musicals i la major part de les vegades no era gens positiva la cosa, com us podeu imaginar. I per descomptat, les companyies discogràfiques estaven en la diana de les seves crítiques. Ningú s'imaginava el panorama que ens trobaríem avui en dia i molts, segur, veient-lo voldrien tornar enrere i acceptar segons quines condicions. I per part meva ben bé s'ho podrien haver quedat en el seu fur intern, però s'ha de reconèixer que alguns dels temes que he triat ja són gairebé patrimoni cultural de la humanitat i també he de reconèixer la valentia i l'empenta d'aquesta a gent a l'hora d'externalitzar el que sentien i dir a la cara dels directius de les grans companyies el que pensaven. Fem un breu repàs.

En Fish, cantant i lletrista de Marillion va suportar molt malament la fama i de fet el tema "Incommunicado" sembla una burla comercial i intencionada de tot el que portava malament del negoci. Musicalment el tema és un desastre, potser un dels moments més baixos d'aquest combo que al final acabaria amb la marxa del cantant escocès.

Incommunicado - Marillion

Continuem amb els amics d'Athens, aquí el Michael Stipe fa una reflexió de com entoma el món de la fama i com l'afecta, de forma trista i alhora alienada. 

E-Bow The Letter - R.E.M.

És sabut els grans problemes que van tenir The Smiths amb la seva companyia discogràfica, la Rough Trade, que era massa petita per a una banda com ells. I a la lletra trobareu de forma metòdica i mil·limètrica quin era el seu trescar amb la seva empresa.

 Paint a Vulgar Picture - The Smiths

En paraules de l'Ian Asbury, el cantant de The Cult, el període en què van parir el seu àlbum Beyond Good and Evil va ser una baixada als inferns, tal com vaig explicar al final d'aquest altre meu article (➜ AQUÍ). Per sort, van saber veure que allò era una operació de la discogràfica per esprémer la banda i es van deslligar de la companyia. I en aquest tema a la lletra sembla que reflecteix tota la seva lluita.

War (The Process) - The Cult

Aquest tema del Pink Floyd és un gran clàssic i alhora, un document històric, de com se les gastaven les companyies amb les bandes i el tracte paternalista i aprofitat que dispensaven.

 Have a Cigar - Pink Floyd

Un escàndol que va fer córrer rius de tinta va ser la negativa de la EMI a publicar el primer àlbum dels Sex Pistols i òbviament en Johnny Rotten i família no es van estar de tirar tota la merda possible contra ells. 

EMI - Sex Pistols

I acabem amb en Mike Oldfield, on la seva situació amb la companyia i per més aclariments, amb el capo de la Virgin, en Richard Brandson ha sigut d'amor odi i d'odi a mort, per a continuació fer-se un documental on surten tots dos com amics de tota la vida. En l'àlbum Amarok en Mike va arribar a insultar personalment al seu cap de forma directa amb la indirecta de fer-ho en morse. O com el tema que us deixo a baix, on titlla les condicions contractuals com a tortura i esclavatge. Ja em direu que en penseu!

Shadow OnThe Wall - Mike Oldfield

Tornar abans del previst...

Salutacions, amics. Si, torno abans del previst, per fer provatures, que no se m'acaben mai i per tenir un xic d'esperança per desenvolupar una sèrie d'articles que espero es puguin materialitzar. No fa ni dos anys que vaig fer el darrer post i moltes coses han canviat i jo crec, que miro cada cop més enrere que cap endavant, no és que no confiï en el que ha de venir, sinó que com tenim munts d'exemples, amb l'edat tot es fa més conservador, un es cansa de fer experiments que no porten a res, de lluitar per a gent que al final del camí t'apunyala, per quimeres, palles mentals i collonades vàries que un servidor se n'ha afartat. La xarxa ens ha servit per enderrocar murs i també mites, imaginacions pròpies i d'altres miratges. Us poso un exemple. Feia anys i panys que buscava el videoclip que us deixo a baix, em pensava que la lletra reflectia totalment el contingut de les imatges. Res més lluny de la realitat. La lletra d'aquest tema tracta d'un jugador de futbol, res més, tot l'imaginari brasiler tan brillant descrit a les imatges queda coix a l'assabentar-se un de què la lletra és ben simple i senzilla sense desmerèixer la música, que m'agrada i està ben integrada en el videoclip. Un no només avança adquirint nous coneixements, sinó també, veure els errors del passat, ser crític i posar les coses en la seva justa mida. ENS VEIEM AVIAT!

Ponta de Lança Africano (Umbabarauma) - Jorge Ben Jor