dimecres, 27 d’octubre del 2021

Happy Thursday Song - Wayfinder. Arribar fins aquí, començar encara

Bon dia i bon dijous. Amb uns dies a les acaballes d'octubre de moltes sensacions contraposades, de seguir amb alguns, de sentir-me decebut amb la majoria. Amb tot, sé que algunes coses internament rutllen soles, amb la seva pròpia agenda. I era nomès perqué sigueu feliços per uns segons, encara tenint-ho tot en contra. Salutacions!

dilluns, 25 d’octubre del 2021

Vintage Wine - Mom's Favorite Vase. Parlem de les primeres passes en la xarxa

Preguntem-nos on érem fa 20, 25 anys, quan meravellats fèiem les primeres passes en la xarxa, quan ens semblava màgia això que poguéssim descarregar música, que sigues ja per sempre nostre. Aquest és el cas d'aquesta banda, que encara conserven una pàgina web molt primitiva i encara en funcionament per pur miracle, és com retrocedir en el temps, hi ha alguna actualització, però conserva el sabor de la primera dècada del segle, us deixaré un enllaç a sota. Allò ha aterrat fins aquí, avui, després de tants anys, rememorant i he deixat anar un somriure quan m'he topat aquest tema ja en el Youtube. Recordem i mirem de no plorar.


divendres, 22 d’octubre del 2021

Now I'M Feeling Zombified - Alien Sex Fiend. Experiències alienígenes per a la classe treballadora

Vull que veniu amb mi, avui i que retrocedim fins als mitjans dels 80 i us amareu d'una manera absoluta del seu submon del Nick Fiend, que el tipus és com una sabia mescla entre l'Iggy Pop, el Robert Smith i el Stiv Bators i que sens dubte el Marylin Mason el va influir molt. Recordo que ja en els primers Populars 1 que em vaig comprar hi havia publicitat de la banda que us porto avui i no feia falta ser un Einstein per entendre que allò no era precisament un disc d'en Brian Ferry. I com he pogut corroborar amb el temps, tot el que envolta a aquesta banda és pur, pur underground que no crec que cap altra banda pogués aconseguir aquesta mescla entre gòtica, psicodèlica i més subterrània, en el més profund sentit de la paraula. I puc dir, molts anys després, que recordo la conversa d'un missatger de la franquícia on treballava, l'última persona en què penses que els pugui agradar i que conegués la banda i el paio relatava l'excés que portava aquest combo en els seus shows en directe. Així doncs, acompanyeu-me, al bategant cau extraterrestre i que encara avui repta en el més profund de la memòria.

dilluns, 18 d’octubre del 2021

Friends of P. - The Rentals. Retorn a l'est dels anys 70

Bona tarda, amics. Aquest és el relat de dies dels anys 90, passats ja la meitat. El Matt Sharp que feia un descans dels Weezer, va salpar amb el projecte de The Rentals. Crec que, malgrat que la música és bona i encertada, el que acaba d'inclinar la balança és l'estètica tan reeixida de l'era soviètica als països de l'est d'Europa i perquè no dir-ho, també inspirant-se en tot l'imaginari enginyer alemany o sigui Kraftwerk i altres herois del krautrock. Viatgem a Cottbus, a Brno, a Smolensk, als dies de la guerra freda, on misèria i tecnologia convivien...

dijous, 7 d’octubre del 2021

Benvinguts a l'estació dels llargs capvespres. Ràdio Capvespre - Maria Cinta

Ja som a plena tardor, on els llargs capvespres ens il·luminen, com allò que un cansat estiu ens va proporcionar de forma sobrera. També per a la gent i jo m'incloc, és l'etapa de l'any que ens costa més passar. Però també per l'ànima. I per això sempre m'ha agradat aquest tema, tan verdader, tan precís, sens dubte una joia que va brillar ens plens anys 80. Preneu un cafè i contempleu com davalla el dia i el cor.

divendres, 1 d’octubre del 2021

1 d'octubre, ni oblit, ni perdó. (Sonen les alarmes) - 1 d'octubre - Cor Fort

Avui fa 4 anys en què votants pacífics van ser reprimits salvatgement per a la policia, com si fossin criminals i que només volien exercir el seu dret com a ciutadans i va ser la primera vegada en la història que va passar, una vergonya per un estat que fantasieja ser més feixista i policial. Ho sento per a la gent que em sol llegir i que no està acostumada a aquesta mena de posicionament, però jo, en aquest cas, no tinc de terme mitjà, vaig veure el que va passar, tant al poble del cantó com a tot Catalunya. El que més  em dol són la gent que còmodament han anat apaivagant tot el que significa aquesta data. Però el meu record és per la gent represaliada, ferida, jutjada, mutilada o que està patint l'exili. No oblidarem mai la gent que va ser maltractada, la gent que ha sigut jutjada i condemnada, la gent que està lluny i que encara està lluitant per tot el que va passar aquell dia. 1 D'OCTUBRE, NI OBLIT, NI PERDÓ. 

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...