Vull que veniu amb mi, avui i que retrocedim fins als mitjans dels 80 i us amareu d'una manera absoluta del seu submon del Nick Fiend, que el tipus és com una sabia mescla entre l'Iggy Pop, el Robert Smith i el Stiv Bators i que sens dubte el Marylin Mason el va influir molt. Recordo que ja en els primers Populars 1 que em vaig comprar hi havia publicitat de la banda que us porto avui i no feia falta ser un Einstein per entendre que allò no era precisament un disc d'en Brian Ferry. I com he pogut corroborar amb el temps, tot el que envolta a aquesta banda és pur, pur underground que no crec que cap altra banda pogués aconseguir aquesta mescla entre gòtica, psicodèlica i més subterrània, en el més profund sentit de la paraula. I puc dir, molts anys després, que recordo la conversa d'un missatger de la franquícia on treballava, l'última persona en què penses que els pugui agradar i que conegués la banda i el paio relatava l'excés que portava aquest combo en els seus shows en directe. Així doncs, acompanyeu-me, al bategant cau extraterrestre i que encara avui repta en el més profund de la memòria.
