diumenge, 31 de gener del 2021

Julia Dream - Pink Floyd. Més enllà del so i de les imatges

 
Em resulta paradoxal que una formació com el Pink Floyd, amb una línia musical innovadora i sense concessions tingues en l'apartat visual una proposta tant o més trencadora. Només cal veure els seus concerts ja des del principi i fins als darrers. Recordo fins i tot a un crític musical, en veure el muntatge visual de Gerald Scarfe en la cançó "Welcome to the Machine", va dir que les imatges enfosquien un xic la cançó, a propòsit del concert de la formació britànica a Barcelona en l'estiu del 1988. I també són notables les imatges de la cançó que us porto avui, una tonada somiadora, dolça i molt acord amb els paràmetres d'aquells temps. A partir d'avui estaré alguns dies sense publicar. Que el somni sempre sigui vigilant dintre vostre!

dissabte, 30 de gener del 2021

Cançons de malfactors, lladres, mafiosos, bandolers i gent amb mala reputació

 
Abans de tot, vull deixar clar que glorificar a gent que ha matat, robat i que ha fet mal no és que sigui quelcom que cerqui o que em sembli bé, com han fet alguns artistes, sinó que simplement ho trobo com una curiositat i que el resultat en cançons ha sigut ben reeixit, malgrat que personalment no hi combrego, tret si és en ficció, la realitat és ben diferent i que seguidament exposaré. En efecte, aquesta gent que s'arrogava ser com en Robin Hood en realitat eren ben sanguinaris i que o eren psicòpates o lladres amb vocació, el que és en comú amb tota aquesta gent és que persegueixen desesperadament ser reconeguts i ser ben famosos. Comencem amb els gàngsters del segle XX i amb la Kate "Ma" Baker, que en realitat només era la mare d'uns criminals que eren els seus fills, potser més que una malfactora era una mena de "mare coratge" i que ajudava a la seva descendència fent-se passar per una mare protectora. Aquesta cançó va ser molt coneguda en els anys 70, però la majoria desconeix la història.
 
Ma Baker - Boney M
 
Bonnie Parker i Clyde Borrow, coneguts popularment com a Bony and Clyde tenen una llista immensa de reconeixement en cinema, en música, en còmics i en llibres, potser foren els més llegendaris, per ser parella i per la seva mort, tirotejats amb excés i que només va fer que la seva llegenda s'expandís i creixes. Us deixo el tema que van dedicar en Serge Gainsbourg i la Brigitte Bardot a la parella fatal.
 
 Bonnie and Clyde -  Serge Gainsbourg i Brigitte Bardot
 
John Dillinger va ser un criminal que va passar per a ser una mena de Robin Hood que robava bancs, però en realitat era tant assassí com el que més, encara que es corria la brama que robava net. Va acabar malament com quasi tots els de la seva generació. Aquí teniu un dels molts temes que li han dedicat. 
 
Machine Gun Blues - Social Distortion
 
El salvatge oest dels Estats Units d'Amèrica, on durant molts anys i sobretot en el segle XIX va ser un indret on els bandits, els pistolers tenien un terreny propici per als seus delictes, on se passejaren personatges de llegenda  com"Billy el nen" o en "Jesse James". 

Billy 1 - Bob Dylan
 
 
Song for Jesse - Nick Cave ft. Warren Ellis
El món de la màfia ha sigut ben representat en el món de la música, però en dates ben properes com són els anys 80 del segle XX hi hagué un mafiós de la zona de Nova York anomenat John Gotti que va captivar a la gent i molts el recolzaren, encara que les proves en la seva contra eren ben clares i que ell no s'amagava.
 
Gotti - The Smithereens
"El Lute", tot un referent d'uns anys del franquisme a l'estat espanyol, on la misèria i la gana van abocar a molts a delinquir. I òbviament va tenir un homenatge, un altre cop, per part dels Boney M
 
El Lute - Boney M
Ara anem a casa nostra. La figura de Joan Sala i Ferrer "Joan de Serrallonga" ha estat molt mitificat, molt controvertit i també magnificada la seva llegenda. Senyera cabdal del bandolerisme a Catalunya del segle XVII, va inspirar aquesta cançó dels Esquirols.
 
 Torna, torna, Serrallonga - Esquirols
Molt més cru i jo crec, més apropat a la realitat és aquest tema que cantava en Lluis Llach al bandoler Joan Serra "En la Pera". Ell sí que no s'estava de matar per matar, com es descriu magníficament en la lletra.

El bandoloer - Lluis Llach
 
El cinema ha plasmat moltes vegades el que són els carteristes, els lladregots del carrer, com en el cinema quinqui dels 70 i 80 a l'estat espanyol o en les pel·lícules com "Trainspotting" o a "Marnie" de l'Alfred Hitchcock. I sens dubte aquesta tonada dels Luna és un clar homenatge.
 
 Bobby Peru - Luna
Hi ha munts de històries de bandolers, lladres de diligències i camins que han omplert molta de la literatura romàntica, pulp i de fulletó i l'Adam i els seus van voler-hi posar cullerada amb tòpics, roba d'última moda i walkmans.

Stand And Deliver - Adam & The Ants
I per últim, no només als humans els agrada furtar, sinó que també els animals saben apropiar-se del que no és seu, com va plasmar magistralment el Gioachino Rossini. Espero que us hagi agradat aquest article i sigueu bons minyons!
 
La gazza ladra - Gioachino Rossini

dimecres, 27 de gener del 2021

It's So Easy - Linda Ronstadt. Quan la facilitat amaga el talent

 
Avui no volia trencar-me massa el cap en fer una entrada pel blog, per això ús poso aquesta cançó que, si em perdoneu la redundància, sembla tan fàcil, tot està tan ben encaixat que no és estrany que el tema t'agradi a l'instant, però que deixa ocult el gran talent de la Linda. La cançó és una versió de The Crickets, el grup del Buddy Holly i per a mi, aquí surt molt millorada, brillant i també eterna. Gaudiu amb mi!!!

diumenge, 24 de gener del 2021

Pa i circ, la manipulació esportiva de cada dia. Mechanical Wonder - Ocean Colour Scene

 
No us sobta, que en la majoria de noticiers de les televisions, de moltes ràdios, de diaris, tan privades com en les que paguem tots de les nostres butxaques, hi hagi un apartat per als esports? Algú s'ha preguntat mai perquè hi han estat des del principi i no ha sigut fins fa molt poc temps que alguns diaris digitals en prescindeixin? Heu analitzat mai el que hi diuen? Lesions més o menys greus, un nou contracte milionari, l'opinió d'un jugador sobre política o sobre l'estat de la gespa del camp, estadístiques que sempre acoloreixen aquest tipus notícies, esbroncades entre companys de vestuari, entrenaments, rodes de premsa, molts de cops diàries i em podria allargar i allargar. No estic en contra que es faci aquest tipus d'informació a través de televisions privades, però les televisions públiques s'haurien de limitar molt aquest tipus de notícies. Algú ha calculat mai el que val desplaçar un equip de televisió o de ràdio cada dia a un entrenament o per esperar que circulin els jugadors en els seus cotxes cap a les instal·lacions esportives? Això és notícia? Per a mi això no és informació seriosa. Crec que s'haguera de replantejar molt aquest tipus de reportatges, perquè valen una milionada cada any i que es fa propaganda gratuïta a entitats que no s'ho mereixen. Evidentment el que és l'esport de masses és el gran punt d'escapament lúdic de molts d'habitants d'aquest planeta i els estats i els governs donen carta blanca en publicitar-lo, perquè s'ha comprovat que si les persones no tenen un entreteniment amb emocions fortes i que capitalitzi la seva atenció, es fixen més en el que fan els que ens governen. I això no ve pas d'ara, ve de temps dels romans, del "Panem et circenses" i que ha continuat fins als nostres dies. Potser ha arribat l'hora de què la gent desperti i vegi que aquesta maniobra manipuladora els afecta tant econòmicament com a psicològicament i socialment. Us deixo aquest vídeo dels Ocean Colour Scene, que no deixa de tocar de resquitllada tot el que us he comentat. Reflexioneu!!!!
 

dijous, 21 de gener del 2021

Muret - Forja. Uns fets en el passat, la realitat d'avui i la mateixa podrida monarquia

 
Necessita l'escena catalana uns "Mago de Oz"? La veritat espero que no i els Forja no van per aquí. Musicar "El llibre dels feyts" del rei Jaume I té el seu mèrit, com el va tenir la gent d'Eina resseguint el llibre de Sun Tzu L'art de la guerra i per descomptat no van pel camí fàcil, ni ensucren excessivament ni fan orquestracions pomposes i buides. I si, hi ha gralles, hi ha doble bombo, hi ha ambientació de l'edat mitjana, però sense passar-se i van pel que toca que és desenvolupar un llibre amb el suport de la música. I aquí teniu en el vídeo un fet cabdal en la història nostrada i és tot el que va passar a Muret. I el rei era el rei, com era llavors i com és ara, un ésser semidiví amb dret a fer el que li dóna la gana: Manllevar una victòria que tenia a tocar sabent-se mil homes, putejar, beure i cometre excessos era el pa de cada dia i que tenim de suportar també en el dia d'avui per part dels monarques, una herència que s'ha volgut disfressar de legitimat, però que en realitat eren i són com capos mafiosos que tenien i tenen dret a tot pel fet d'haver heretat una corona. Espero que us agradi i us deixo un enllaç en el Bandcamp on podreu escoltar la resta dels temes d'aquesta formació. Que ho gaudiu!


 

dilluns, 18 de gener del 2021

Avui, el dia més trist de l'any. Blue Monday (Acoustic Cover New Order) - Mirella

 
Sí, avui és el "Blue Monday", el dia més trist de l'any. I de cop és com si sentís tot el pes del món. Si, avui ha fet fred i fa fred inclòs en els indrets més calorosos, perquè el fred en l'ànima és el que més costa llevar. Cercant molt poc m'he trobat aquest senzill cover. M'agrada la cançó de New Order, però volia una versió més senzilla, més acústica, més acord amb el què sento. Que us sigui lleu!!!!
 

dissabte, 16 de gener del 2021

Recomanacions Bandcamp: Suffering For Kisses. Les ales batents d'un obscur àngel

Sempre he sentit fascinació per les màquines, de ben petit em meravellava com una cosa tan bàsica i primària com és la terra fessin falta tot un munt d'estris i màquines per cultivar-la i dominar-la. La recomanació que us presento avui és el projecte personal de Tony d'Oporto, de Seattle. Trobareu en els seus temes la mixtura perfecta entre tota la càrrega maquinal dels sintetitzadors amb unes guitarres suggerents i netes, baixos que moltes vegades imposen la seva dictadura i els beats i les bateries en extrem cuidats i ponderats. Espero que fruïu amb aquest embolcall serè i negre, com el vol d'un àngel tenebrós.


dimarts, 12 de gener del 2021

It Never Rains in Southern California - Albert Hammond. Record de les primeres cançons

Aquesta és si no la primera, és de les primeres cançons que em ve al cap d'haver-la escoltat de petit. Recordo que ma germana li van dir el que significava el títol de la cançó i ella m'ho va dir a mi. I de tant en tant l'escoltava a la ràdio, sobretot en els anys 70 del segle passat. Passen les dècades i perds la pista de tot. Qui ens havia de dir que al cap dels anys tindrien tota la música que volguéssim ara i aquí i que podríem rememorar-ho i que tot el món podria llegir l'opinió d'un servidor a través d'unes línies en l'ordinador. Tant de bo ho hagués sapigut llavors, almenys un xic de tristesa l'hauria llevat. Gaudiu amb mi i tornem a aquella època. Gràcies per la vostra companyia.
 

dissabte, 9 de gener del 2021

L'ocàs d'un ídol ja caigut. Severed - The Decemberists

A hores d'ara, tothom al planeta Terra ja ha vist, ha comprès i ha assimilat els fets del 6 de gener d'enguany, en què una massa d'acòlits d'en Trump va assaltar el Capitoli de Washington. I és un fet rellevant, potser el darrer, en què veiem com l'ego pot portar molt lluny, però també com pot ser destrossada una reputació de tota una vida en poques hores. Potser serà el darrer cop que veurem a un ídol mundial caure per la seva arrogància, per saber-se indestructible. Tant de bo ens vacunem tots del culte a la personalitat com cantaven els Living Colour. I tot això no és gratuït, hi ha tot un reguer de morts, de perjudicats, tot per no saber perdre, per negar la realitat i pensar-se que les coses s'arreglaran soles. Us deixo aquest tema de The Decemberists, que malgrat a la lletra no fa una referència directe a Trump, sí que ho fa en les imatges del videoclip. Va dir en Donald al principi del seu mandat que veuríem coses increïbles. Efectivament, no s'havia vist mai que en l'assalt d'un parlament és barreges lo grotesc, el que és conspiranoic, la dreta més descarada i les morts més absurdes. Ens veiem aviat!!!
 

dimecres, 6 de gener del 2021

Anatomia d'un fracàs i la Síndrome de Demastes. Astrakan Café, Pt. 1 - Anouar Brahem Trio

 
Recordo aquesta cançó. Recordo el maig de l'any 2009, aixecar-me molt aviat cada dia durant tres mesos a agafar el tren cap a L'Hospitalet per anar a classes. Aquesta cançó que us poso avui servia de fons per l'edició d'un documental sobre el Sàhara Occidental. Estimo l'àlbum Astrakan Café, estimo l'aire tan suggerent. Però em porta records a on estaven els meus límits, crec que allà vaig comprendre moltes coses i per suposat, el desgraciat de professor sense ell saber-ho, ens va alliçonar molt bé sobre la Síndrome de Damastes. En primer lloc, perquè la matèria sobre la que estudiàvem era la mateixa que exercia ell com autònom, o sigui, érem competència directa per a ell. Segon, perquè ens va a embotir molta informació, molta inútil, en que amb un simple full de sistemes ja no operatius ens hauria estalviat hores i hores i molts de problemes. Tercer, l'amenaça que si no passàvem algun dels exàmens que ens posava, ja no calia que continuéssim. I quart i el més humiliant, i ens ho va dir el primer dia: que no tothom estava preparat per fer la matèria, o sigui, que la llei de la selva tenia d'imperar. Tres mesos en que en els estudis anava de mal en pitjor, fins que vaig decidir un dia ja no anar-hi, havia suspès un dels exàmens i ja no hi havia res a fer. Tampoc volia seguir. No sóc un fleuma, però arriba un punt que ja no pots més. Em va trucar el professor però no vaig contestar, inclòs vaig rebre mails de companys de classe perquè dones senyals de vida. Ho vaig entendre mesos després, quan em vaig reunir amb el millor company de la meva curta estada en les classes: No vaig ser l'únic que se'n va anar, dels 14 alumnes que vam entrar en el torn de matí en van quedar 8, si una persona més abandonava les classes, el curs es tindria de cancel·lar. Van aguantar aquests 8, però el professor ja no va tornar exercir. Em va costar molt superar allò, però de mica en mica vaig poder sortir-ne, inclòs vaig fer un curs nou aquell mateix any però d'ofimàtica i era bastant fàcil. I en setembre del 2009, vaig començar aquest blog, que em va ajudar a reconciliar-me amb mi mateix. El muntatge del documental no el vaig tornar a veure i segurament el van esborrar, però queda la música per acompanyar-nos en els moments de més foscor.
 

diumenge, 3 de gener del 2021

Too Bad About Your Girl - The Donnas. Recordant els primers dies del YouTube

Com aneu? Avui em poso molt, molt nostàlgic. Us parlo de ja fa molt, cap els anys 2007 - 2008, quan tenir canals en exclusiva de vídeos en la xarxa era molt innovador. Abans, si, hi havia vídeos, però l'allau que ens venia al damunt amb YouTube seria senzillament històric. I bé, aquí teniu The Donnas, que no els he seguides mai, però  la actuació que us poso avui l'he vist milers de vegades, perquè va ser dels primeres que vaig veure en l'esmentat canal de vídeos. M'encanta la baixista, l'aire macarra que gasta, si teniu oportunitat, seguiu-la durant aquest tema, és impagable igual que la resta de la banda. Espero que l'entrada a aquest any nou sigui signe de temps molt millors. A rockejar!!!!!
 

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...