Molta merda s'ha llençat contra el rock que s'ha fet a l'estat espanyol, titllat-l'ho de poc professional, de barri baix, de borratxos, de drogates, i un munt més de coses dolentes. No ho nego, segur que alguna cosa serà veritat, però és el rock que s'ha fet aquí, el que hem sentit tota la vida, que hem crescut amb ell, i que ell ha crescut amb nosaltres, no parlo de la música que s’estilava els anys 60, ni de la famosa Movida Madrileña, sinó al rock que es va fer des de meitat dels 80 fins a principis del segle XXI. I crec que la banda que us presento avui, en son un dels hereus remarcables. Els de Gata de Gorgos són beneficiaris de gent com Rosendo, Siniestro Total, Sopa de Cabra, Seguridad Social, Ilegales, Sangtraït, Los Enemigos, Sui Generis, i els estrangers Zodiac Mindwarp & The Love Reaction i The Troggs.
Els Carcoma facturen temes sense concessions, però sorprenen de lo cristal·lins que els han parit (tant a nivell musical com en les lletres). No trobarem en aquesta banda, disquisicions existencialistes o filosofies profundes, no, no. L'estil és realista i cru, on posen l'ull posen la bala, amb algun toc de crítica social i també un fons molt bo d'humor. Us destaco algunes cançons del seu disc Mejor en el Infierno.
"El gallo del corral". Velocitat, rock d'alt octanatge i xuleria a l'estil d'en José Manuel Casañ, abans que caigués en mans de la mescla intercultural.
"Comecocos" , o la caixa tonta, o la petita pantalla, ens tornen a recordar de com quedem atrapats, bocabadats devant d’Operacion Triunfo o Sálvame. Destaco l'orgue Hammond i també un bon treball de guitarres, amb un parell de solos més que notables.
"Nunca", no podia faltar la cançó de despit, de l'amor que vol retornar, però que saps que és impossible. Rock and roll clàssic amb guitarres rugents.
"Mundo enfermo". Si, si. Un altre cop rock posant el turbo, una, dues, i més i més guitarres que superposen, que et fa botar en un concert, que t'alça la mà banyuda, és com mirar pel·lícules de terror de sèrie B, on la diversió i l'horror es divideixen la feina.
Us deixo els seguents enllaços:
MySpace: http://www.myspace.com/carcomadicto
Facebook: http://www.facebook.com/pages/Carcoma/70222040867?v=info
"El gallo del corral". Velocitat, rock d'alt octanatge i xuleria a l'estil d'en José Manuel Casañ, abans que caigués en mans de la mescla intercultural.
"Comecocos" , o la caixa tonta, o la petita pantalla, ens tornen a recordar de com quedem atrapats, bocabadats devant d’Operacion Triunfo o Sálvame. Destaco l'orgue Hammond i també un bon treball de guitarres, amb un parell de solos més que notables.
"Nunca", no podia faltar la cançó de despit, de l'amor que vol retornar, però que saps que és impossible. Rock and roll clàssic amb guitarres rugents.
"Mundo enfermo". Si, si. Un altre cop rock posant el turbo, una, dues, i més i més guitarres que superposen, que et fa botar en un concert, que t'alça la mà banyuda, és com mirar pel·lícules de terror de sèrie B, on la diversió i l'horror es divideixen la feina.
Us deixo els seguents enllaços:
Ací podeu descarregar l'àlbum: http://carcomadicto.bandcamp.com/
MySpace: http://www.myspace.com/carcomadicto
Facebook: http://www.facebook.com/pages/Carcoma/70222040867?v=info
Contractació: carcomadicto@hotmail.com
La pistola de papá – Carcoma
