Res no dura per sempre... però sempre podem fer un punt i a part. Nothing Lasts Forever - Echo and The Bunnymen

Bé amics, aquest blog prendrà altre cop un període d'hibernació/descans/hiat... Tampoc sé aquest cop si serà definitiu o serà un punt i a part. Volia només remarcar que en aquest any que ha tornat el blog, ha sigut un període important, els que fem creació no som la gent més segura del món i tornar m'ha refermat com a articulista. En aquest sentit hi ha hagut articles que han esdevingut tot un repte per a mi i no sabia com me'n sortiria i al final sempre els he completat amb èxit. Esmentar la sèrie d'articles dedicats al any 1991, que ha sigut moltes vegades una mena de tour de force i també, un viatge al passat per revistar sensacions ja oblidades. Agrair a tots els que m'heu llegit i els que m'heu comentat i ajudat. La vida ens posa reptes i també és bo saber acabar o almenys fer aturada per pendre per continuar més endavant. Que la música sigui sempre amb vosaltres!!!! Fins aviat!!!!

Avui fa un any...The Long And Winding Road - The Beatles

Avui fa un any que vaig reprendre el sender d'aquest blog i era per dir-vos que dintre poc tornaré a posar el blog en hivernació. Han quedat molts de temes per desenvolupar, pendents de fer, però ara tinc ganes de posar distància, perquè altres assumptes em reclamen. Ha estat un llarg camí i d'altres que comencen en una roda sense fi. Que ens quedi, la música, que és una de les raons d'aquest blog. Ens veiem dintre poc!

Where Is My Mind? - Maxcence Cyrin. Tonades històriques rere anuncis de colònies

No deixa de ser paradoxal trobar melodies immortals com aquesta versió dels Pixies, com mig amagada en un anunci de colònies i també passa amb altres melodies que ja són immortals. Fins i tot em va sorgir un mig somriure tot el desplegament estètic, pulcre, mig virginal i que la música que ho acompanya hagi sortit de la ment sòrdida d'en Black Francis. Que segueixi sonant el piano en aquesta fosca tarda de novembre... 

Lift Me Up - Moby. Rememorant converses a les acaballes dels 90

Llegint la lletra d'aquest tema d'en Moby m'ha vingut a la ment, converses que vaig tenir a les acaballes dels 90, xerrameca inútil, l'alçada en què veiem el món i que hi filosofàvem, quan era caminar en cercles en un desert, ens meravellàvem de la bellesa del paisatge, però allò era terreny erm i de res serveix un lloc que no és acollidor per més estètic que sigui. Potser vaig tenir la sort que no era digne d'aquell paisatge i vaig trobar un petit corriol per on sortir d'allà. D'aquells amb qui xerrava, alguns ja no hi són i d'altres, encara són al desert...

No Hi Trobo Cap Raó - Deneb. L'arxiu de CDs perduts

 

No sé si us passa a vosaltres, però per raons desconegudes, alguns CDs (i també DVDs) de la meva col·lecció desapareixen sense deixar rastre, com si hi hagués un mini Triangle de les Bermudes a la meva habitació. Això és el que m'ha passat amb l' "I" dels Deneb i em fot molt perquè va ser de les poques bandes catalanes que va fer rock alternatiu amb cara i ulls. Ja veig que hauré de tornar a revisar, per si haguera oblidat algun racó on no he mirat. Mentrestant, gaudim d'ells...