Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Kraftwerk. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Kraftwerk. Mostrar tots els missatges

divendres, 9 de febrer del 2024

Cançons de farciment o cançons oblidades (I)

Inicio aquesta secció reivindicant les cançons oblidades en àlbums, o també, fer referència a les cançons que es fan servir per engreixar un àlbum i que a la pràctica no representen massa en la carrera que fa una banda o un músic. I és una idea que em rodava pel cap fa molt, que tinc moltes ganes de fer i m'ha sigut un dels raonaments per tornar a engegar EL PROFETA ESTUDIANT, des d'octubre.
Aquest tema dels U2 ja en vaig parlar en el meu article sobre en Kid Creole and The Coconuts (➜  AQUÍ). Afegir també, que les noies d'aquesta banda també hi van posar les veus als cors i recordant una entrevista que li van fer a l'Adam Clayton, ell també hi és als cors, però que no està acreditat enlloc i ningú en fa referència, només sóc jo recordant una entrevista. Cal dir que aquesta tonada es mereixia ser single i bandejar el "Two Hearts Beat as One", un tall que per a mi no té prou força i que es van equivocar en llançar-lo com a senzill.

Red Light  - U2
 
Crec que el senyor Mark Eitzel és especialista a fer cançons de farciment, tindrà lletres molt bones, però musicalment és més àrid que una tona de sorra del Sàhara. Però revistant la seva discografia m'ha sorprès aquest tema instrumental, que el trobo ben aprofitable, que s'allunya dels seus paràmetres de songwirter i ens posa en un tessitura electrònica. 
 
Cobh - Mark Eitzel
Per a mi aquesta tonada del Surrender to Jonathan és una de les millors del disc, aquesta combinació d'acordió i vents enamora. Res a objectar i molt reivindicar a un gegant com és el senyor Richman.  
 
French Style - Jonathan Richman
He de reconèixer que cada cop em costa més escoltar a la banda de La Jonquera, sobretot per les lletres, que mai m'han fet el pes i cada cop menys a cada any que passa. Un tema de farciment total, amb tots els paràmetres típics i tòpics de la banda. 
 
Dubtes - Sangtraït
Aquest tonada de la Loreena, explica les últimes paraules d'un monjo de l'edat mitjana a l'illa irlandesa de Skellig. Un tema tranquil i atmosfèric que potser queda una mica tapat per grans temes com "The Mummers' Dance" o "Marco Polo" del seu àlbum The Book of Secrets.  
 
Skellig - Loreena McKennitt
Un altra peça que és farciment total és aquesta dels Stooges. No sé si és una gravació d'estranquis d'una missa negra o un grapat de monjos de clausura passats amb LSD. Un tema per deixar de costat i que no passa res, el més important que van fer Iggy i companyia està en les altres cançons.  
 
We Will Fall - The Stooges
Si una cosa ha caracteritzat als Depeche Mode ha sigut concentrar forces en els singles potencials i en la resta de temes deixar-los de la mà de déu, mers comparses dels talls més treballats. I jo intencionadament he anat a un dels seus àlbums considerat més fluix i em vaig trobar aquest tall que em recorda un xic al so dels Kraftwerk i trobo que és un bon tema i amb totes les coordenades que coneixem del combo de Basildon. 
 
The Sun and the Rainfall - Depeche Mode

dilluns, 18 d’octubre del 2021

Friends of P. - The Rentals. Retorn a l'est dels anys 70

Bona tarda, amics. Aquest és el relat de dies dels anys 90, passats ja la meitat. El Matt Sharp que feia un descans dels Weezer, va salpar amb el projecte de The Rentals. Crec que, malgrat que la música és bona i encertada, el que acaba d'inclinar la balança és l'estètica tan reeixida de l'era soviètica als països de l'est d'Europa i perquè no dir-ho, també inspirant-se en tot l'imaginari enginyer alemany o sigui Kraftwerk i altres herois del krautrock. Viatgem a Cottbus, a Brno, a Smolensk, als dies de la guerra freda, on misèria i tecnologia convivien...

dimarts, 18 de maig del 2021

Computer Love - Balanescu Quartet. Homenatges d'anada i tornada

Tot el que ha envoltat al rock i al pop, al techno, moltes vegades ha sigut rebutjat, bandejat per les elits musicals més clàssiques. Qui sap si algun cop han tingut raó, el que és cert que qualsevol músic amb un mínim de gust sap reconèixer i estimar tot ell llegat clàssic, la feina dels grans mestres del renaixement, del barroc, del romanticisme i totes les corrents més orquestrals en què ha estat imbuïda la música. I la gent de Kraftwerk sàviament van fer homenatge a Franz Schubert en el seu àlbum "Trans-Europe Express". Ves a saber si la gent del Balanescu Quartet els hi han volgut tornar l'homenatge amb aquesta magnífica versió...
 

dimecres, 4 de novembre del 2009

Recomanacions MySpace: Neongrau. Electricitat alemanya

Canviant una mica el terç musical que segueix el blog, avui us presento a aquest grup alemany. Potser caient en el tòpic (disculpeu), en la millor tradició dels Kraftwerk. Sons freds com el metall, radiacions sortides del Commodore i els Akai. Ràfegues electròniques amb reminiscències dels 80, malgrat que foren criticats, hi hagueren verdaderes troballes en la música en aquesta dècada, com vaig recordar a un capsigrany. Els Neongrau ens brinden paisatges d'aridesa estel.lar com "Lunar Motel", o sons inconfusibles i que ens retrotreuen a un passat proper com "Fucking Talkshows". Veus robòtiques, viatges en zoom cap a una supernova i totes les galàxies delirants que necessiteu per al vostre cor techno. Us deixo l'adreça:

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...