Aliens, UFOs, UAPs, OVNIs, FANIs, marcians i afers derivats

Salutacions, amics! Aquest any que estem ja molt a prop d'acabar ha sigut determinant per tots els amants, investigadors, curiosos i estudiosos del fenomen ovni, assolint el punt zenital amb la declaració del senyor David Grusch, assegurant fins on ha pogut que no estem sols, que els Estats Units posseeix material no manufacturat al planeta Terra, o sigui, es reconeix quasi de facto un run-run que fa molts anys que es va dient per canals no oficials. I com ha dit l'informant Luis Elizondo, agafeu crispetes o practiqueu algun entreteniment perquè dintre poc, ja sigui mesos o alguns anys hi haurà més sorpreses.

El rock, el pop, el funky, el techno i altres disciplines musicals, com no podia ser d'altra manera han abordat en les cançons aquest tema. També són coneguts els casos de músics que s'han interessat pels avistaments, com en el cas del senyor David Byrne, en Black Francis o el cas més prominent, que és el senyor Tom DeLonge de la banda Blink 182, que va deixar la banda per posar-se a fons en la ufologia. Anem doncs a fer una mica de repàs d'algunes cançons que ha tingut com argument els ovnis, els extraterrestres, els aliens, els marcians i moltes de les seves derivades.

 

I comencem per aquesta banda alemanya que amb un to satíric i alhora amarg, ens expliquen com uns globus són confosos per ovnis, però que acaba amb els llançaments de les bombes nuclears. De totes maneres, sí que vaig escoltar en un programa especialitzat que va haver-hi algun incident ovni a la DDR i com això va estar molt a prop de provocar un desastre ben gros.  

 

99 Luftballons - Nena

 

Sobren les paraules que jo pugui dir del tema i del músic, l'alien més famós del rock, tothom de genolls!

Starman - David Bowie

Qualsevol erudit sobre el tema sap qui és el senyor Bob Lazar, que l'any 1989 va fer assabentar al món l'existència de la base secreta anomenada "Àrea 51" a Nevada i la replicació per part de militars d'aparells fabricats a partir d'enginyeria inversa dels suposats ovnis estavellats a Roswell l'any 1947. Doncs no van passar alguns mesos que els Pixies li van dedicar aquesta cançó i a més, ben explícita.   

 

The Happening - Pixies

Als anys 70, diaris, ràdios, TV, parlar d'ovnis, de vida fora de la Terra era el més normal. Recordo que estava veient un informatiu a la TV sobre l'arribada de les sondes Viking a Mart i no sé els ocorre res més adient que plantar un dibuix amb dos marcians per posar-hi salsa al reportatge. Jo que no m'esperava, em va espantar i tot seguit vaig sortir a fora de la impressió. Per sort, un servidor va créixer i en els 80 tot el referent als visitants de l'espai ens ho preníem de forma més relaxada.

 

Woodpecker From Space - VideoKids

Aquesta tonada dels Travis retrata de forma molt fidel el que és el dia a dia dels investigadors ovni, en un poble perdut de les amèriques que ben bé podria ser veí de la vida on passava l'acció de "E.T. l'extraterrestre".

 

Side - Travis

Una de les moltes coses que defineix als investigadors d'ovnis és que solen ser lectors empedreïts i tenir les lleixes de casa seva rebentades de llibres, no només sobre platets voladors, sinó de temàtiques laterals que puguin ajudar a entendre el fenomen.

 

Books About UFOs - Hüsker Dü

Un altre videoclip que fa una instantània en unes escenes és l'encontre amb el desconegut, el que és inversemblant, en definitiva, el teatre que tenen muntat per als testimonis. 

 

Spaceman - Babylon Zoo

Quelcom que és extraordinari, forteà, pot desguassar en aigües no tan netes. L'àlbum dels The B-52's Good Stuff està curull d'iconografia new age, un moviment que podríem dir que és multidireccional, però que no sempre ha sigut innocu, honest i transparent, també ha desbrossat el camí a molts que han volgut muntar una secta pel seu benefici aprofitant tot el mite al voltant dels ovnis. En tot cas, aquí els georgians saben a qui han de cridar per aconseguir la seva "connexió astral". 

 

Is That You Mo-Dean? - The B-52's

M'han quedat molts de músics i molts de temes fora, però aquest era un article que tenia moltes ganes de fer. Els ovnis, aliens i extraterrestres, el que és extraordinari i que en molts d'aspectes sembla que es vulgui fer corpori. Que ho gaudiu! 

 

Extraterrestres - Antònia Font

Avui fa 30 anys: Ten - Pearl Jam. 1991, un gran any per a la música

Rock de sempre per a una nova generació

Salutacions amics! Aquí tenim un altre disc cabdal dels anys 90, el primer àlbum d'aquest grup després que la majoria dels membres de la banda ja s'havien foguejat abans en altres formacions. Els al·ludits d'avui, a parer meu, estaven a prop del grunge (el conjunt va néixer a Seattle) i que havien tocat amb gent d'aquest estil, però personalment penso que no ho són, les seves directrius musicals a part, són molt clares, com són el hard rock, el rock alternatiu i el rock hereu de les bandes americanes dels anys 70. En resumits comptes, que aquest combo està molt més a prop de les coordenades de Bad Company, Eagles, Bruce Springsteen o Neil Young que no pas dels Sex Pistols, Black Flag, Sonic Youth o Melvins.
Aquest àlbum, quan realment va explotar va ser en l'any 1992, d'acord amb el que va passar a les acaballes del 1991, quan el grunge es va fer conegut a tot el planeta i ells en gran manera els va impulsar. Tots miraven a les bandes sorgides de Seattle i Pearl Jam era la banda amb les directrius rock més clàssiques, més reconeixibles pel públic d'Amèrica i la resta va ser quasi bufar i fer ampolles.
Tot al que és relatiu als inicis de la banda són llargs, tortuosos, de vegades tràgics i també hi ha dades que són falses o tergiversades. No deixa de ser una banda clàssica amb un frontman prou carismàtic com és l'Eddie Vedder, inclòs alguns el van veure com un hereu d'en Jim Morrison, malgrat que penso que l'Eddie està molt integrat a la banda, no té ganes de destacar i sempre es fon amb els altres músics, en això trobo un encert, perquè no ha sigut una formació que hi hagi depès d'un líder, sinó que tots han anat en bloc i de forma compactada.
En aquest sentit i com vaig fer amb l'àlbum de Metallica (➜ AQUÍ), em centraré més a retratar alguns dels grans temes d'aquesta òpera prima.
"Once", obre l'àlbum amb unes notes ambientals de baix, percussió i efectes, fins que una guitarra ho estripa per la barra i just després entra a sac l'Eddie, amb la seva inconfusible veu de gat per desenvolupar un tema prou canyer. "Even Flow" per a mi la presentació perfecta d'aquesta banda. Rockera, vital, amb una tornada inoblidable. En aquesta cançó, però, vull que us fixeu en el vídeo, que en realitat no és la versió de l'àlbum sinó una gravació en directe i que és com un presentació mundial d'ells, amb molta de la parafernàlia que seria moda i seria habitual en els 90: camises de quadres, pantalons curts, gent saltant des de l'escenari i la interacció entre els artistes i públic. Aquí en el videoclip veiem com l'Eddie li demana al començament al director del vídeo que tregui les llums, que això és un fotut concert de rock. A part, veiem un dels shows que solia oferir el cantant en la presentació del Ten i era passejar-se per les llums i la infraestructura del concert, com si fos el Spiderman.

Even Flow - Pearl Jam

"Alive", un dels temes més reconeixibles de l'àlbum i el tema com els vaig conèixer. Arrenca amb potent riff, però la cançó navega trenqui-la, serena, amb l'Eddie fent un gloriós treball de veu i també hi flueix un imponent solo de guitarra. Sí, en efecte, és el rock de sempre per a una nova generació.

Alive - Pearl Jam

"Why Go", un tema veloç, ratllant el hard rock, amb una intro amb wha-wha i la guitarra que va jugant amb la veu de l'Eddie, capa sobre capa, un altre gran tema i un altre solo pirotècnic on s'ensenya a les futures generacions el perquè del poder de les cordes d'acer.

 

Why Go - Pearl Jam

"Black", tema lent, majestuós, amb uns cors melangiosos, tristos, una premonició del que serien moltes de les vides en aquest primer tram dels 90.  

 

Black - Pearl Jam

 

Hi ha retrats de vides tràgiques que han estat plasmats d'una manera magistral i que sempre els portarem a dins, que han cristal·litzat enmig d'unes notes musicals. Cançons com havien sigut "Hurricane" d'en Bob Dylan, "Biko" d'en Peter Gabriel o "Diane" dels Hüsker Dü i cançons que després serien "Polly" dels Nirvana o el "Lightning Crashes" dels Live, "Jeremy" en el cas dels Pearl Jam. Tema descriptiu, lent, però que ens va submergint en la història d'assetjament escolar, de la impotència dels qui ho viuen i que acaba de la pitjor manera possible, com relata magníficament el videoclip. Un tema profètic, del que passaria en moltes escoles d'Amèrica i també que ha passat en les nostres terres (ho sento, tindreu d'accedir d'una forma lateral al videoclip, Blogger ho censura, seguiu les instruccions que hi ha en el interior del recuadre). 

 

Jeremy - Pearl Jam

Com he dit al principi, aquest àlbum es va desplegar amb tota la seva potència l'any següent, desplaçant a molts de grups rockers i alternatius que còmodament estaven assentats i que nos sabien molts la tempesta que els venia al damunt i que acabaria amb moltes formacions que van arrencar en els 80. Pearl Jam en els anys següents traurien a continuació dos álbums (Vs. i Vitalogy) que segueixen la mateixa estela màgica del Ten, per continuar després amb una carrera musical interessant però ja mancada de tota la grapa dels seus inicis. Grans esdeveniments van passar a partir d'aquest magnífic treball que avui he fet ressenya, d'aquell inoblidable any i amb bona música per descomptat! Escolteu, reflexioneu, gaudiu, rememoreu!

Diane - Hüsker Dü. La crua realitat

Explicar una violació en un tema pop o rock ni és fàcil, ni agradable, ni políticament correcte. Tampoc a mi, m'agrada frivolitzar sobre una cosa tan seriosa. Pero la banda de Bob Mould van ser valents i feren els pas. Principis dels 80, una cambrera anomenada Diane Edwards va ser violada i assassinada per un tal Joseph Ture a St. Paul, Minnesota, on vivien els Hüsker Dü i que els va tocar i frapar de molt a prop. Aquest tema va quedar bastant relegat en el repertori dels americans en directe per raons obvies. Amb tot, ha sigut una de les seves cançons més versionades. Els Terapy? en feren una excel·lent aproximació. Salutacions!