It's So Easy - Linda Ronstadt. Quan la facilitat amaga el talent

 

Avui no volia trencar-me massa el cap en fer una entrada pel blog, per això ús poso aquesta cançó que, si em perdoneu la redundància, sembla tan fàcil, tot està tan ben encaixat que no és estrany que el tema t'agradi a l'instant, però que deixa ocult el gran talent de la Linda. La cançó és una versió de The Crickets, el grup del Buddy Holly i per a mi, aquí surt molt millorada, brillant i també eterna. Gaudiu amb mi!!!

Gràcies per la música, Pat DiNizio. El meu homenatge tres anys després

Avui es compleixen tres anys que ens va deixar en Pat DiNizio, cantant i guitarrista de The Smithereens i també en solitari. I aquí reto el meu homenatge i record a un músic ben important per a un servidor. Potser alguns de vosaltres podreu dir que ni era un gran cantant i que tampoc musicalment va descobrir la sopa d'all. Evidentment, inclòs tenia molta tirada pel retro, pels anys daurats del surf, per una devoció desenfrenada pels Beatles i que en alguns dels àlbums de The Smithereens hi havia moltes cançons de farciment. Si i no ho negaré, però tampoc era la seva intenció rebentar estadis o fer un merdós disc de tecno perquè la companyia discogràfica ho demandés. Moltes de les cançons de l'àlbum Blow up reflecteixen moments durs que va passar, també va tenir les seves polèmiques, com fer una cançó demanant la llibertat d'un conegut mafiós com era en John Gotti o desbarrar contra el grunge en el tema "Sick of Seattle". Queda en l'empremta personal quan estava escoltant 1988 el "House we used to live in" fent un any que havia deixat la casa on havia passat la meva infantesa o la versió que vaig mirar de fer a la parròquia de Sant Salvador d'Horta de Girona del "The world we know", també d'haver-me comprat el disc en solitari d'en Pat, Songs and Sounds, a Barcelona. No crec que sigui el millor cronista del món, però he de reconèixer i que ho notava de seguida, és que el Pat era tot cor, que estimava el rock com l'estimaven en John Lennon, en Buddy Holly o el Stiv Bators. Benvolgut Pat, mercès per la música, ens trobarem de retorn a casa!

Songs and Sounds - Pat DiNizio (1997). Amics i coneguts

Com sabreu molts de vosaltres, tinc debilitat manifesta per una banda anomenada The Smithereeens. Després de molts avatars, aquesta banda a mitjans dels 90 estava en una situació delicada, les vendes i la carrera del grup no anaven massa bé. I suposo que el seu cantant i líder, en Pat DiNizio, va aprofitar per gravar l'àlbum que us presento avui. De fet, la música que hi ha dintre no es diferencia massa de la que manufactura amb la banda de New Jersey. Inclòs el productor del segon disc dels Smithereens, en Don Dixon, l'ajuda a produir les cançons. Bé, si que hi ha alguna diferencia, sobretot en la tendència jazzística d'alguns temes, suposo que per obra i gracia del saxo convidat, en Sonny Fortune. Per sort, els Smithereens han continuat, però sense l'ambició dels seus primers discs, viuen de les rendes de la seva trajectòria i han fet àlbums enters rendint homenatge a The Who i als Beatles, i en Pat ha tret dos discs més en solitari, més un altre, homenatjant al Buddy Holly. Que en gaudiu!

You Should Know - Pat DiNizio