dijous, 28 d’abril del 2011

Jeanne Moreau Tokyo Live - Hoepffner. Frikejant a casa

Des de fa uns dies, volia recuperar aquesta cançó perduda en en un racó de l'ordinador. Aquest tema en tinc coneixement des de 2007. Com que no sé un borrall de francès, una coneguda que en sabia em va dir que la lletra és surrealista a matar. De fet va molt d'acord amb l'esperit del vídeo, que no es podia sortir més barat. Una càmera fixa, ambientació nadalenca o post nadalenca i tenir els convidats mig borratxos per aconseguir crear tota una atmosfera. Que en gaudiu!
 

dimecres, 20 d’abril del 2011

Parlem d'en Xus i voltants

Bé, bé, estem en l'epicentre de la Setmana Santa, i de cop i volta, trobarem el mateix espectacle lamentable de cada any, que és la teatrelització de la mort del personatge, anomenat Jesús. Penós perquè es munten circs, representacions teatrals, processons, mortificacions, rentats de peus, crucifixions reals, batre de timbals, a Girona es disfressen de legionaris, el Ku Klux Klan s'apodera dels carrers i les senyores es posen "peineta" i mantellina. Una representació grotesca, basta, idiota. Crec que el natzarè si sabés el tinglado en què han convertit la seva mort, s'ho hagués pensat un parell de vegades abans de lliurar-se a les autoritats.
 
El Rock, el Pop, el Folk, els cantautors i "Songwirters" s'han sentit, és clar, fascinats per aquesta gran figura. Bé, també han retret al fill de Maria, el negoci muntat al seu voltant. Hi ha milers de cançons, moltes i jo tampoc tinc tot el temps del món per anar buscant, us posaré algunes tonades, a veure que us semblen. Comencem per la gent que sent una filia especial per la religió cristiana, com són els DC Talk, que en els 90 ens van regalar aquest súper hit que va rivalitzar amb els singles grunge de l'època.

Jesus Freak - DC Talk
El senyor Jim White, per qui no ho sàpiga, té profundes arrels cristianes i per descomptat li encanta tota la parafernàlia, fins i tot va titular el seu primer àlbum Wrong-Eyed Jesus (The Mysterious Tali of How I Shout) i per descomptat, no podia faltar que "Ell" encapçalés un dels seus singles.  

If Jesus Drove A Motor Home - Jim White
Això és una cosa i en sembla una altra. És el cas de "La Saeta", escrita per l'Antonio Machado i popularitzada pel Joan Manuel Serrat. De fet "el Nano" els hi va fotre un gol a l'esquadra i encara no s'han assabentat. Si algú profunditza en la lletra, veurà de seguida que l'autor li desagradava el lamentable espectacle que es munta cada primavera i que preferia més al personatge eteri i etern.
 
La Saeta - Joan Manuel Serrat
Si parlem de rock i pop, parlem sobretot de la visió anglosaxona del tema. Els Genesis criticaven en aquesta cançó tota la parafernàlia muntada per les esglésies evangelistes, el negoci, la imatge i els escàndols que han acompanyat aquestes creences, sobretot a Amèrica.

Jesus He Knows Me - Genesis
També els Soundgarden van fotre els dits a la nafra. Molta pose, molts diners i poca espiritualitat.

Jesus Christ Pose - Soundgarden
Els ZZ Top també fan crítica, una mica subtil, que no has de preocupar-te per la teva empresa, si tens el nom de Jesús ben present.

Jesus Just Left Chicago - ZZ Top
En Lou Reed es delecta de la gent que demanava ajuda a Jesús i a Déu i ell també va voler provar la seva pròpia experiència religiosa, mentre cada dia es xutava heroïna o despatxava al següent membre de The Velvet Underground.

Jesus - The Velvet Underground
Fins i tot els Ramones van tenir temps d'enviar a la merda al Josua, però d'una manera força grollera i maldestre.
 
I'm Not Jesus - Ramones
Bé i per acabar em referirem a la Reina del Pop. En la seva gira de 2006, la Madonna va decidir, que si molta gent celebrava la crucifixió com un espectacle, ella no volia ser menys i també va voler muntar el seu Via Crucis particular.

Live To Tell - Madonna
Òbviament a la església catòlica, apostòlica i romana no li va fer gens de gràcia que un espectacle que sembla que hi té exclusivitat, se'ls escapés per un canal no autoritzat. Quan el show va arribar a Roma, òbviament els fanàtics ja van fer el treball de sabotatge, cremant discos i llançant proclames perquè no fes bajanades en el concert. Però quan la Ciccone té en ment fer una cosa, no hi ha ni Déu ni papa que la pari i va fer el “Live To Tell” com ella volia, tot i les esbroncades, els xiulets i els insults.
 
Espero que us hagi agradat les estacions que us he proposat. Que la Setmana Santa us sigui suportable. Jo com cada any, veuré la peli "Nadie Conoce a Nadie". Salutacions!

dijous, 14 d’abril del 2011

Flashdance - Lliris. La darrera conya del Rock en Català

Que curioses són les coses. Feia temps que perseguia aquest videoclip i a la fi, el penjaren el mes passat. Els Lliris varen ser dels darrers d'apostar per fer rock i pop en la nostra llengua, quan ja tota la marea del Rock en Català anava clarament a la baixa i el músics d'aqui cercaven altres camins. Jo tinc l'únic disc que editaren, que bull de conyes i lletres entre esmolades i surrealistes. Els Lliris eren de l'Osona i sembla que es mogueren bastant, jo encara recordo que actuaren en el BAM de Barcelona, i que els feren una entrevista en el programa Sputinik del Canal 33. Us deixo amb aquest espectacular videoclip. Que en gaudiu!

dijous, 7 d’abril del 2011

War - Bruce Springsteen & The E Street Band. Rareses gratuïtes i bipolaritat

Una mica incidint amb l'inici d'any tant bel·licós i revolucionari, us presento aquesta raresa que per obra i gracia tinc a les meves mans de forma fortuïta i luctuosa. No sóc massa fan del músic de New Jersey, crec que a, Catalunya en concret, se'l venera d'una manera excessiva i un punt histèrica. No, no em deixaré emportar per prejudicis suats, qui vulgui música i que l'estimi, ho celebro. El que em molesta un xic és la devoció exacerbada i fins i tot molesta. Fa poc he escoltat un videoprograma en què denunciava la  poca creativitat i la excessiva polaritat en què estem immersos la majoria de ciutadans. O ets del PP o ets del PSOE, ets del Barça o ets del Madrid, Platja o Muntanya, etc. Amb això el que vull dir és que hi ha molts, moltíssims artistes amb un talent semblant o superior i que poca gent s’hi fixa. Hi ha música abans i després d’en Bruce. Espero haver agitat una mica la vostra ment i si rebo alguna critica, miraré d'encaixar-la. Però el que em preval a mi primer és que gaudiu de la música. Salutacions!
 
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...