Darrerament, els dies que em toca anar al supermercat, em sorprèn agradablement que en el fil musical hi aboquen música alternativa, res a veure amb el "xunda-xunda" o el regetón d'uns grans magatzems que hi acostumo a anar-hi i que els pobres empleats han d'estar fins als ous, no només pel tipus de música, sinó que està a un volum un xic per sobre el que hi ha en aquests indrets i jo no ho podria aguantar, sincerament. Just ahir van posar la versió de The Clash del "I Fought the Law" i fa unes setmanes, sonava la cançó que us poso avui. I el curiós és que feia la tira que no la sentia i que em va costar un xic identificar als autors. Que la gaudiu!
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris The Clash. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris The Clash. Mostrar tots els missatges
dimecres, 16 d’octubre del 2024
dissabte, 8 de maig del 2010
Lemon Tree - Josh Rouse. Tòpics mediterranis, paelles, cançons en castellà i turistes
Des de el principi de l'era pop, molts cantants i grups han cantat en castellà, recordar a Richie Valens o els mateixos Beatles, que ja versionaven el "Besame Mucho" abans de triomfar. I després n'hi ha molts més que en més o menys mesura, han dit alguna paraula o han fet cançons enteres, em venen el cap els U2, Maniac Street Preachers, Coldplay, Natalie Merchand, The Clash, David Byrne, Jonathan Richman, David Lee Roth i alguns més. De vegades ha valgut més la intenció que les paraules. En Josh es queda a meitat de camí, no està malament però de vegades té un deix un pèl afectat, i el més sorprenent, el seu timbre de veu s'assembla horrors a l'Albert Pla!!! quan canta en la llengua de la meseta. I és curiós, la veu quan utilitza l'anglès s'asembla al Paul Simon????!!!!.
Tot i això el seu àlbum El Turista, que ha tret aquest any mateix, sona molt fresc i interessant, amb remanents de latin jazz, de bossa nova i algun toc afrancesat. Temes destacats són "Valencia", "Cotton Eyed Joe", "Duerme, Mobila" o la cançó que us presento avui. Ambients mediterranis, orquestres emulant a Henri Mancini, tardes assolellades, o dinar paella a prop de la platja, referents tots a paradisos propers. Que ho gaudiu!
Etiqueta profètica:
Albert Pla,
Coldplay,
David Byrne,
Henri Mancini,
Jonathan Richman,
Josh Rouse,
Maniac Street Preachers,
Música immediata,
Natalie Merchand,
Paul Simon,
Richie Valens,
The Beatles,
The Clash,
U2
Subscriure's a:
Missatges (Atom)