Darrer post? Synchronicity -The Police

Amics, lectors, bloggers i comentaristes. Us deso el darrer post de la temporada i ves a saber del blog. És estranya aquesta sensació de finalització com si tot s'acabes, tant de bo no sigui així. Us deixo aquesta cançó perqué pogeu aplegar l'univers i us sincronitzeu amb ell. Una abraçada a tots!

Més enllà dels somnis trencats. Tongue Tied - Eve 6

Estem farts de crisi, estem farts de veure els polítics com s'ho carreguen tot. Inclòs ahir el Jordi Basté d'El Món de RAC1 va tenir una pensada genial ahir en suggerir cançons per escombrar aquesta merda d'ambient que es respira des de fa mesos i mesos. I per això abandono el meu relatiu silenci i discreció en què ha estat submergit El Profeta Estudiant i poc abans de tancar temporada vull fer una crida per anar més enllà dels somnis trencats, de que si no hi ha victòria, almenys hi haurà lluita. Us deixo aquesta cançó que encara que té uns anys, m'està animant les darreres hores.

Estats crepusculars

Veig de lluny les paraules. Totes venen cap a mi, cridant-me el seu significat. Tinc aquesta sensació quant fineix la tarda. La visió doble en què tothom mira el món. Viure o morir. Desavantatge o benefici. Tot es torna cruel a cada passa que faig. Tot esdevé un camí ja solcat, sense cap trencant, sempre recordant els mateixos entrebancs una i altra vegada. No vull paradisos sudenys, ni cristal·lins cels polars. Només vull la llum i la foscor i tenir-los en el puny.

Dusk - Genesis

Terra endins - Relk. Per camins d'hivern

M'encanta aquest clip, crec que jo podria filmar un dia a dia amb gairebé les mateixes imatges. Passos enmig de la boira, llargues hores de son, humitat a la cara, fred a les mans i una mica de malenconia en els ulls. Crec que fins i tot em sobren paraules per parlar del clip i de lo meu. Que ho gaudiu!

White Lies - Jason and The Scorchers. S'enlaira el 2012

 

Bé, bé. Sento haver-me demorat aquest mes i mig, però altres assumptes literaris em robaven temps. Al 2012 li han penjat la xacra d'any apocalíptic i de fi dels temps. Doncs ho anem a contradir i començarem amb aquesta peça increïble de rock and roll més a l'ús dels vuitanta. Aquí no hi ha embuts ni complexos, les guitarres volen i el Jason és un frontman dels d'abans, que es sap moure i gaudir al mateix temps. Feliç any nou a tots!