Comiat

Amics bloggers, comentaristes, tafaners i lectors casuals, tanco El Profeta... espero que sigui durant un període curt. Us he de dir que em trobo en una situació molt similar a la de l'any passat, en què no creia que tornaria a fer una temporada com la que avui, finiquito. La voluntat d'aquest blog ha sigut no només de diari musical, sinó també he volgut abocar a la xarxa una empremta vivencial i emocional. Els darrers dies han estat de mals auguris per totes bandes i a un servidor li fa replantejar moltes coses, el blog inclòs. Per això us aviso que m'impondré un periode de reflexió i que la meva presencia a internet serà mínima a partir de l’agost. Us agreixo a tots els que m'heu llegit, els que heu mirat i als que m'heu comentat el blog, sense vosaltres les paraules escrites d'un servidor tindrien poc sentit. Espero que gaudiu d'unes bones vacances i trobeu pau d'esperit.  Salutacions a tots i ens veiem aviat! 

Death of an Angel - The Kingsmen

Beber y Bailar - Ciudad Jardín. Dia infaust i la copa de Pinord

Quan tens el dia girat, tens moltes possibilitats de que tot sortirà molt pitjor. Avui és un d'aquests dies. Tampoc us vull avorrir amb tot el seguit de desgràcies que m'han passat. La qüestió és que volia escriure sobre la nostàlgia, de les nits a Lloret, d'un còctel explosiu que es deia "Killer Zombie", de com saltar un rierol quan estàs borratxo, dels dies primerencs dels anys 90, en què tot era innocència i diversió. Inclòs el vídeo que us volia posar ara mateix m'és imposible perquè els meus mitjans tècnics estan antiquats i de moment no accepten coses que estan més al dia. També el grup que us presento avui va tenir mala sort. Malgrat tenir tota la critica a favor seu, no varen aconseguir el single que trenqués la barrera entre ells i el públic. "Beber y bailar" va ser el seu tema que va aconseguir millors resultats. Volia posar el seu àlbum Primero así y luego más com a fons sonor per escriure aquest article, però com s'ha posat el dia millor que em prengui una altra copa de Pinord i m'acompanyi una selecció d'en Johann Sebastian Bach. Allunyeu les males vibracions i beveu amb mi.

No Sound is Heard - Klang. Minimalisme breu

Recordo molt bé on vaig comprar aquest àlbum. Va ser en el FNAC de El Triangle de Barcelona. Anava a cercar quelcom interessant i aquest àlbum estava de promoció, apart que feien notar que la guitarrista de Elastica, Donna Matthews, formava part de la banda. Ja avisaven que no era un disc normal, que el so de la banda era minimal. I tant que ho és. En aquest disc hi predomina les notes mínimes, sense que hi hagi cap intent per sonar amb una mica d'exuberància. Tot és curt, tot és petit, inclòs s'estalvien la simpatia. Ser tant breus segur que els va passar factura, perquè aquest és l'únic treball que ha tret Klang des de 2005. Jo també serè breu, que gaudiu de la música!

Waiting - Klang

En una nit de tempesta...

En una nit de tempesta, ara aquí, observo l'anada i tornada, el fons de les coses que mai revelen els seus secrets. En una nit de tempesta reflexiono cap on ha d'anar El Profeta que estudia, si ha de tancar, si ha de repetir curs, si ha d'aprovar d'una vegada o vagar per l'espai. En una nit de tempesta, quan els trons es tornen, quan arrenca i para la pluja, només vull quedar en blanc i escoltar com pica l'aigua en el taulat. En una nit de tempesta, veig que tothom està molt ocupat i sóc l'únic que està de vacances. En una nit de tempesta miro un altre cop enrera. Foscor i llamps, foscor i llamps...

Tormenta a las diez - Objetivo Birmania 

Crime of Passion - Mike Oldfield. Aloma, Vall de Sant Daniel, primavera del 1984

Veig encara la casa, en un carrer sense asfaltar, a Sant Daniel, primavera del 1984. És un dissabte qualsevol. Hi ha llum al menjador, la casa és encarada cap el sud. El televisor omple de música la llar, de hits de aquell any. Les meves mans sobre la llibreta, fan un resum per les classes de català del llibre Aloma, de la Mercè Rodoreda, on parla de la perdúa de la innocencia i com els grans manipulen als joves. Els mobles fan olor verís, els han pintat fa poc. The Jacksons sonen ara, en blau, a la llum, en metall. Parlar i parlar, i no puc advertir-me dels errors que farè. Només faig que recordar. Sona el "Crime of Passion" d'en Mike, un títol contudent per un videoclip d'un son infantil. Erem tots innocents. No recordo com vaig tornar a casa. Suposo que decepcionat i derrotat. Com sempre.