Doncs serà aquesta la primera i espero que no l'única vegada que ressenyo un llibre, dir-vos que vaig anar a la presentació el passat dissabte dia 27 a Discos Revòlver, a Barcelona. Voldria esmentar que vaig poder saludar a companys i bloggers com són en Juanjo i en Chals, després d'anys i panys de creuar-nos comentaris, vivències i compartir amb ells, aquesta aventura que és escriure sobre música en aquests primers anys del segle XXI. També voldria destacar l'actuació que ens va oferir en Mendizabal, cantautor basc radicat en terres valencianes i també un "maldito exilado", us deixo un tema que ens va oferir en la presentació.
Tú - Mendizabal
He tingut temps de fullejar una mica per sobre abans de llegir-me enter el llibre i que ens ofereix una visió molt amplia d'autors que mereixerien molt més reconeixement dins l'àmbit musical, des dels anys 60 fins fa molt poc. Jo diria que és un llibre imprescindible per qualsevol que volguí anar més enllà de la informació que ens serveixen els medis especialitzats y reivindica que l'univers musical és molt més ampli i multidimensional. Us deixo una adreça si us interessa aquest magnífic llibre. Salutacions!
Caminant de puntetes entre la genialitat i la bogeria
A una setmana que es doni la data dels 30 anys, estic de matinada escrivint, sobre un àlbum sorprenent per la seva intimitat i sobrietat, però sobretot, el to poètic i acústic, en una dècada marcada per l'electricitat, per les emocions desfermades, per l'ús sense aturador de drogues en l'univers musical i no exageraré les bondats d'aquest àlbum, només vull que qui llegeix aquestes paraules tingui un punt de recolliment, que us feu enrere en el temps, on els espais, els aromes, els petits gestos eren percebuts i tenien la seva importància. La Kristin Hersh ja tenia una llarga carrera musical amb els Throwing Muses quan l'any 1994 va debutar en solitari amb aquest àlbum, que ara us en desgrano alguns temes. Que dir de "Your Ghost", un tall que supura per tots els seus racons, genialitat, amb pocs acords, amb un acompanyament quasi imperceptible de percussió, amb un cello més que brillant que acompanya i fa el contrapunt a la guitarra i a la veu, amb l'ajuda prominent a la tornada i als cors d'en Michael Stipe, que quan té el punt moderat i mínim és quan amb més excel·lència fa la seva feina. Voldria remarcar que potser amb aquesta cançó, que en el trescar vital d'en Michael va fer com una darrera actuació íntima i continguda que venia dels temps del Green, es va ampliar a Automatic for The People i aquí va ser el darrer cop que el veiem inclòs amb cabell i sense estirabots. A partir de l'octubre del mateix any, tot canviaria. Tornant al tema, les imatges d'acompanyament freguen la perfecció en descriure l'espai, les accions, tota la nostàlgia que traspua la Kristin; dir que va estar inspirat i també rendeix homenatge a la pel·lícula experimental del 1943 "Meshes of the Afternoon", dirigida per Maya Deren i Alexander Hammid. Personalment, crec que és un dels millors videoclips d'aquell any.
Your Ghost - Kristin Hersh
L'àlbum avança amb més radicalitat acústica, com és "Theth" i amb trets d'alineació a la lletra, a atzagaiades, però amb tota la força que empeny el trist relat de dues persones que no es suporten. A "Houdini Blues" torna a estar acompanyada pel cello fent un treball magnífic i on a la lletra fa un paral·lelisme amb les habilitats de l'il·lusionista, acròbata i escapista Harry Houdini, de voler-se alliberar d'unes cadenes, tot segons l'imaginari de la Kristin.
Houdini Blues - Kristin Hersh
"A Loon" és una de les cançons prominents d'aquest treball, amb una molt bona feina amb el quartet de corda que catapulten a la Kristin en les línies, on la bogeria, la paranoia, són ben presents i on no hi falten els dobles significats. També és un tema dividit amb dos, una primera part enèrgica i potent per després frenar-se i calmar-se, senzillament genial! Us deixo aquí una versió un xic diferent de la versió de l'àlbum, extreta del seu EP, Strings.
A Loon - Kristin Hersh
Amb "Me and my Charms" ens torna al terreny de sentiments trobats en una parella, del vull i no vull, de la repulsió a l'encadenament, molt en la tònica de tot el treball, una altra peça clau de l'àlbum i magníficament resolta.
Me and my Charms - Kristin Hersh
A "The Letter" és una carta en una cançó, de forma quasi literal, potser és el tall més descarnat i més desesperat, on tots els elements de l'entorn que hem trobat a "Your Ghost" són aquí fidelment retratats, a part de l'angoixa i la tristor en escriure una carta mai enviada. Reblant aquest recull de tonades tenim la que dona nom a l'àlbum, on després de tot el batibull d'emocions, aquí desguassa de forma tranquil·la, és una lletra d'acceptació, inclòs diria de rendició, de què la protagonista ha renunciat a lluitar i accepta l'esdevenidor, que deixa un regust amarg, sens dubte.
Hips and Makers - Kristin Hersh
Podria dir, que tot l'àlbum traspua un punt de tristor, d'alienament, d'esperances frustrades, però com si ho fes en un entorn ideal, inclòs infantilitzat, però no d'una forma lleugera o sense importància, no, aquí hi ha seriositat i sobretot, molta sensibilitat en tractar temes molt espinosos com són la bogeria, la solitud o les relacions tibants de parella. Però sobretot, és un magnífic treball. Gràcies, Kristin!
1994, quin any! En l'àmbit musical i personalment va ser un any ben paradigmàtic, on moltes coses es torçarien, moltes agafarien empenta i per descomptat, el "mundillo" coneixeria grans noms, grans treballs que es van realitzar aquell any. El que ressaltaria, però, és que malgrat ser de les millors collites de la dècada, va ser un punt d'inflexió, un sostre on la música ja no va donar més de si i a partir de llavors i al llarg del decenni es va iniciar una lenta però constant decadència. I ho sé perquè jo aquell any el vaig viure molt intensament i em va afectar molt, tant les coses encertades com els errors. Però un al cap dels anys sap que per aprendre, per créixer, ha d'experimentar, ha d'assaborir l'amargor del fracàs i ho va ser molt. En aquell any vaig perdre amics, vaig perdre confiança, tot un projecte musical que vaig iniciar va fer aigües per tots els fronts, però ho vaig fer, vaig tenir el coratge per pujar a un escenari i conèixer el que és pilotar una banda i donar-ho tot, malgrat la impotència i els sabotatges que patia a la meva esquena. Som-hi, aquí teniu uns quants treballs fets aquell inoblidable any, que els gaudiu i em dieu la vostra!
Amb els fonaments forts, construeix el que vulguis
Amb aquest àlbum els ZZ Top van entrar plenament en els 90s i com alguns diuen, amb aquesta col·lecció de tonades podrien seguir en la indústria la resta de la seva carrera. Ho explico. Després d'haver-se afermat com una banda prou sòlida en els 70s i haver signat un parell d'àlbums ben importants en els 80s com són Eliminator i Afterburner, l'any 1990 van treure el Recycler que va ser un intent de fusionar tot el prestigi sureny dels 70s amb la comercialitat i l'ús de sintetitzadors dels 80s, però va ser un experiment fallit, malgrat les vendes acceptables. Arribats aquí, potser una banda que faci una carrera llarga com són ells sap que ja no trencarà en res, ni ha de demostrar res. Com qualsevol que té els calés i el prestigi assegurats i que només ha d'anar fent així van afrontar aquest treball i per extensió, la resta de la seva carrera. Podríem dir que l'Antenna és un àlbum continuador del Recycler on pesa potser un xic més tot el cantó blues sense oblidar la part més 80s. Anem a fer un breu repàs d'algunes cançons. "Pincushion" un single molt clar, que em recorda al tema "TV Dinners" i tot l'impuls comercial del Eliminator.
Pincushion - ZZ Top
Segueixen amb "Breakaway" amb el tall rocker 70s però amb el toc efectista a les guitarres que ens descobriren en els 80s. "World of Swirl", un tema que no em convenç de cap de les maneres, hereu total de l'Afterburner, però sense punch, sense la gràcia, sense el carisma que sí que tenia el treball esmentat.Amb "Antenna Head" continuen pagant els seus deutes amb Eliminator, però sona més fresc amb uns cors ben encertats. Amb "PCH"ens presenten un poderós rock, però amb un punt abluesat, aquí sonen ben ferms i altre cop amb uns cors tornen a donar en la diana.
PCH - ZZ Top
El to blues s'apuja amb "Cover your Rig" continua sent rock, però amb un punt de contenció i com no podria ser d'altra manera, és un camp de sobres llaurat pels amics de Houston. I "Everything", un colofó que encara mira enrere, sabent ben bé el camí fet i amb una percussió molt a l'estil dels 90s.
Everything - ZZ Top
Finalment, cal lamentar que en el 2021 enDusty Hill, baixista i fundador de la banda va deixar aquest món. Malgrat això, elsZZ Top han continuat girant i aquest any mateix ho faran per Europa amb Elwood Francisal baix.
Aquest Nadal, aquests dies han estat d'una claredat meridiana, a l'hora d'assimilar que, per a servidor, el pas del temps corre i corre i corre més despresa. Però també constatar, que allò que un passat ens feia vibrar ara és considerat un clàssic, cosa que no sé si em fa amoïnar o em fa riure. Però que és d'una realitat continua i palpable. Només s'ha de repassar els anuncis de colònies aquest any, inclòs el senyor Lenny Kravitz, a part d'anunciar un perfum, també pren un èxit del passat per posar-lo com a marc publicitari. I s'ha de constatar, que allò que es prenia com música per a jovent, no ho era, era i és un llegat d'una música que hi estarà moltes dècades escolant-se, com es fa amb la clàssica i el jazz. També xoca les adaptacions, que en la majoria estan fetes amb bon gust, però hi ha com una cosa estranya, es posen versions amb instruments i orquestres clàssiques, com el tema que us deixo. Gaudim de les músiques sigui de quin temps que siguin!
Just quan escric aquest petit article, fa poques hores que hem encetat l'any. Aquí van els meus millors desitjos, que tinguem uns mesos pròspers, joiosos i que almenys, algunes fites les aconseguim. I vull començar amb aquesta gent, reivindicant la diversió, la conya i perquè no, les variables que pot tenir la música, posant el focus en sortir-nos de la tangent sempre que calgui, que ens vingui de gust i desfem l'entumiment. Som-hi!
