Ara, que els dies s'allarguen, que el sol es fa més present i oblidem les jornades d'hivern, els matins de glaçada i foc a la llar. I és com un nou començar i amb tot, encara m'és viu el record de les persones que ja no hi són, o que he perdut o amb els que fa temps que no hi parlo i que malgrat tots els meus esforços, mai més tornarem pel mateix camí. Gaudiu amics, del nou canvi d'hora, del sol que ja puja amb força i que les pluges són ben lluny.
Si, potser no és el "meravellós dimarts" que ens preconitzen els amics de New Jersey, però malgrat això ho volia, volia escampar els quatre vents aquest tema curull d'optimisme, d'hedonisme, de què demà ja es veurà. I falten poques hores perquè sigui dimecres i amb tot, tinc esperança, no perquè hi cregui, sinó perquè no hi ha alternativa. Siguem feliços, recordem els bons moments i a seguir endavant.
He fet meva moltes vegades aquesta cançó, en diversos aspectes. Suposo que ha d'haver-hi gent que no trobi faltar a ningú, jo sóc el contrari. Puc resseguir aquesta cançó i veure moments de la pròpia vida, fent el mateix que el narrador de la tonada, precisament en l'any en què es va escriure el tema. Si, hi ha persones que ens semblen més grans, el punt carismàtic que sap recollir molt bé el tema. Us poso l'original, perquè la versió "tunejada" pel Todd Terry no l'entenc, crec que tota la poètica de la lletra queda destruïda pel ritme de piconadora, malgrat que celebro que a Everything But The Girl els ajudes a fer més vendes i fossin coneguts a escala mundial. Veniu amb mi i si el buit no el podem omplir ara, que ho facin els anys.
Que hi ha de nou? Com he dit en algun dels articles, el meu retorn a EL PROFETA ESTUDIANT està sent molt nostàlgica i potser aquest any ho serà un més, perquè amb el d'avui començo una sèrie de posts en homenatge a un any inoblidable i abraçarà alguns mesos d'enguany. Considero l'any 1991 en l'àmbit musical com a decisiu, potser no en la quantitat però si en la qualitat i a nivell emblemàtic. Diria encara més. En el mes de setembre d'aquell any es va donar la circumstància que separats per molt pocs dies, es van llançar àlbums que marcarien la dècada en tota la seva extensió i encara avui es poden notar els seus efectes. Faré un post de cada àlbum en el dia del seu llançament, el dia que s'acompleixi el seu 30 aniversari. Comencem!
El dia que començaren els 90
Molt s'ha escrit sobre aquest àlbum i el primer que faré és donar-vos un enllaç a un article dedicat a la carrera dels R.E.M. que vaig escriure l'any 2011 de manera conjunta amb el Midas del blog EXQUISITECES en l'article R.E.M.: CRÓNICA ACELERADA(➜ AQUÍ) i on per descomptat fem anàlisi del treball dels d'Athens d'aquell any. Parlaré d'aquest àlbum d'una manera un xic més personal, sóc una persona que tendeix a recordar músiques i les seves circumstàncies i aquest àlbum no seria menys. D'aquells dies recordo que el mes de febrer va aterrar en les nostres vides el single "Losing my Religion" i com és natural va picar molt fort a la ràdio i també els programes dedicats a la música, que en aquella època encara n'hi havia que informaven sobre l'actualitat musical tant a TV3 com a TVE. Recordo perfectament que en aquells dies jo treballava de transportista i un dia d'aquell any, suposo que havia de ser l'abril o el maig, vaig entrar en una botiga de Girona a fer-hi una gestió i en el taulell de recepció, com si es tractés d'alguna estranya senyal divina, allà estava un exemplar de l'àlbum en format CD i segur que vaig deixar anar un somriure. Aquest recull de cançons va fer variar totalment la trajectòria dels R.E.M. sense cap mena de dubte, a part que es diferencia molt bé de la seva carrera anterior i també, va marcar la resta que els quedava fins a la seva separació l'any 2011.
Near Wild Heaven - R.E.M.
La banda d'en Michael Stipe ja la coneixia, anys abans ja havia escoltat i havia vist els videoclips de tots els singles del seu anterior treball Green. Però l'"Out..." em va abocar a cercar en la resta de la seva producció i em va influir molt a l'hora de muntar bandes de música. El mal va ser, que en les comarques gironines els R.E.M. no va despertar en general cap mena d'interès, les coordenades musicals de llavors que se seguien eren molt clares, molt fermes i tothom em mirava malament quan anomena a la formació d'en Peter Buck com una de les meves principals influències, que hi farem... Trobo que l'àlbum és una col·lecció de cançons que ha envellit de forma fantàstica, no sobra ni falta res i com ben bé dic a l'article que us he enllaçat és un prodigi de producció que seria molt imitat. Us deixo una de les meves cançons preferides de l'àlbum, que malgrat no ser single, sí que pel que fa a lletra i de música considero que va ser un dels pics en la carrera dels nostres amics americans. GAUDIU DE LA MÚSICA I FELIÇ ANIVERSARI!
Confesso que d'aquesta banda només tinc un grans èxits i gràcies a déu. Tot el que és remarcable d'aquesta banda és ben poc. Trobo són molt repetitius, poc originals... Tret d'aquest tema que acompanyat d'un impactant vídeo té una amplada poètica i artística que mai més han tornat a albirar. Suposo que algun productor emprenyat pel poc calat de la banda va fotre mà i es va jugar el tot pel tot. És un molt bon vídeo, la cançó m'encanta, però tot es va quedar amb això, amb una solitària espurna enmig de tones de mediocritat.
