Temps de standby i restauració. Fins aviat! That's All - Genesis

 

Ha arribat el dia de fer punt i a part. Aquesta vegada el blog no es tancarà, tinc la idea de restaurar alguns articles que ben bé es mereixen polir-los, posar-hi música i imatge si han tret el vídeo i esmenar un xic més tot el que es refereix a deixar ben quadrat el text en les entrades. Ha sigut un any semblant al 1994, amb dificultats i entrebancs, potser més del que hagués volgut i amb menys articles que el 1991 i on ha guanyat un pèl més de protagonisme els articles d'opinió. Per altra banda, els articles dedicats l'any 1994 m'han costat més del desitjable, encara que n'hi ha alguns que prou orgullós n'estic. Per altra banda, estic molt agraït a tots els que heu tingut l'amabilitat d'acostar-vos aquí, llegir-me i també els que m'heu comentat, moltes gràcies per la gentilesa i arrodonir amb les vostres paraules, els articles aquí exposats. És hora de marxar, de repensar i també deixar la ment en blanc. Salutacions, moltes mercès i fins aviat!

 

Una opinió mínima sobre el periodisme, derivats i derivades. Mind - Talking Heads

 

Potser el que diré aquí pugui irritar o molestar i he de dir que ho faig des de la meva modesta posició de només opinador, encara que vaig sentir en un programa que si et passes més de set anys fent coses de periodista ja ets periodista, encara que també vaig veure que el parer d'una polèmica escriptora i periodista que l'intrusisme dins d'aquest àmbit ha de ser benvingut, inclòs que refresca i renova la professió, en fi.

Massa vegades he vist que un periodista, sense que ningú ho demanés, es posiciona políticament, no només això, en fa gala i defensa uns ideals, quan el que tindria de fer el qui es consideren del ram és aportar informació, contrastar-la i que fos sense cap mena de posicionament polític. Malauradament, ja no hi ha diaris o periòdics que puguin sobreviure sense que els hi ragi un bon munt de calés de l'estat i de tots nosaltres. I ja se sap, qui paga mana i ens fan l'efecte a la majoria dels ciutadans, que tots els qui escriuen en un rotatiu tenen el cul llogat.
També em fa molta llàstima, que els que són periodistes tinguin d'entrada un biaix polític o veure que alguns, acabats de sortir de la facultat, ja s'apunten a un partit polític, ja sigui per escalar, per posicionar-se i tenir un lloc preeminent. Repeteixo, em fot molta llàstima això, veure nanos que tindrien d'exercir el noble art d'informar, sent mers portaveus d'un fastigós partit polític, els podeu trobar a les xarxes, fent blogs o videoblogs.
No sé fins a on arriben les atribucions dels col·legis de periodistes, però sembla que literalment s'estiguin gratant els ous, augmentant el descrèdit que té ja la professió.
Aquí arriba la meva opinió, una entrada que fa molt temps que barrino i que poc abans que m'acomiadi, aquí us l'he servit. Salutacions!