Tots cerquem ideals, tots anem cap a paradisos prometedors, els immigrants, els nens, els joves, els adolescents, la gent gran. Tots volem el que és tranquil, seré, suau, dolç, inoblidable, càlid i fresc. I de vegades ho vols, encara que sigui des de l'infern, des de les més fermes cadenes de la indolència. I maleïm aquell moment, quan la realitat ens bufeteja dient-nos que parem de pensar en collonades. Però ens refermem en la nostra posició com a idiotes, com en Sísif, tornant a baix de la muntanya rere la pedra que rodola. I així passa la tarda de diumenge, escoltant una melosa cançó.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada