EL PROFETA ESTUDIANT
Opinions, visions, reflexions i alguna profecia al voltant de la música
dimecres, 6 de març del 2024
dimarts, 27 de febrer del 2024
Troballa en estanteries oblidades. The Monitor - Bishop Allen
L'altre dia, mentre estava acabant de polir l'article dels The Dead South, vaig voler triar música del meu disc dur extern i em vaig topar amb l'àlbum que conté la cançó que us presento, perquè resulta que el tinc des del llunyà 2009 i que no l'havia escoltat des de llavors, 15 anys semblen res, però és tota una vida. Deia l'Umberto Eco que no fa res acumular llibres que, al cap i a la fi, no podràs llegir; jo he fet quelcom semblant amb la música, he acumulat molt de material que després, per diverses circumstàncies no he pogut escoltar. M'ha vingut al cap aquestes persones que van a la cerca de troballes en trasters, que farien amb el material que jo he acumulat? Doncs si em volen fer un homenatge, que escoltin aquesta cançó almenys...
divendres, 23 de febrer del 2024
Perquè ens mereixem més! We Deserve a Happy Ending - Reverend Peyton's Big Dam Band
S'apropen setmanes que tindré d'escriure sobre gent que no són precisament l'alegria de l'hort, més aviat tot el contrari, persones que han escrit o directament ha glorificat les males vibracions o han abocat sense cap mena de filtre la seva depressió i la seva mala llet. No discuteixo la qualitat que això pot tenir en l'obra feta, només faltaria, però considero que és el més fàcil i ho dic per experiència pròpia; quan he tingut un dia de mala sort o que no estava fi, les paraules em brotaven de forma automàtica. I així considero que escriure sobre tenir bona actitud, de voler-se superar en un moment complicat, de tenir pau i serenor és en extrem difícil si es vol fer sense ensucrar, sense posar-hi com a exemple, referents mil milions de vegades mostrats. Per això, avui, he volgut posar aquesta banda, que just he acabat de descobrir i que desborda, a part de qualitat, energia positiva, perquè ens mereixem molt més que les depressives notícies, molt més que el perfil baix en què ens volen encolomar, que tots anirem al forat, sí, però què collons, que sigui amb dignitat i no amb la merdosa càrrega negativa amb què ens volen etiquetar. SALUT I BONES VIBRACIONS!
dimarts, 20 de febrer del 2024
Recomanacions Bandcamp: The Dead South. Noves formes, velles arrels
Aprofitant que fa molt pocs dies que aquesta banda acaba de treure un nou àlbum, faré aquí un molt breu apunt i recomanació d'aquesta banda que fa ja molts anys que escolto.
Abans, però, faig una breu reflexió, a propòsit del títol que he posat a l'entrada. Fa un parell de dies vaig visionar un vídeo dedicat al Prince on ell anticipava la manera d'escoltar música en el present segle XXI. I la realitat és que tota una forma sorgida i potenciada en els anys 60, o sigui, tot el que són els formats físics per accedir a la música, en el present segle han quedat obsolets o més aviat, no imprescindibles per gaudir la música al moment. Evidentment, a ningú li agrada que el seu sosteniment quedi en res i la indústria especialitzada ha lluitat tot el que ha pogut contra això, però no ha pogut fer res. I una de les coses bones d'això és que pots gaudir de la música quasi sense intermediaris, directament de l'artista i el músic pot publicar tot el que li plagui, sense restriccions, tal com volia el músic de Minneapolis. I els The Dead South han sabut aprofitar aquesta situació temporal més que bé, encara que la seva música sonaria sense que ningú l'estranyes, igual d'habitual que en el segle XIX.
Els nostres amics provinents de Regina, Saskatchewan, Canadà, en els seus inicis tocaven en bandes de rock alternatiu, però ja molt ràpid van evolucionar al bluegrass i el folk. Treuen el 2013 un primer EP i l'any següent l'àlbum Good Company, que hi encabia "In Hell, I'll Be in Good Company", un èxit instantani, amb milions de reproduccions al YouTube.
In Hell, I'll Be in Good Company - The Dead South
I d'aquí, a la glòria, encara que no absenta de desercions temporals i algun embolic de faldilles, que sí, que no tot és fabular a les seves cançons, que la seva música pot sonar alegre i saltirona, però les seves lletres no deixen de ser descarnades o sòrdides, com aquesta tonada on ens explica una història d'amor entre cosins.
Banjo Odyssey - The Dead South
No falta tampoc el rerefons dels pioners, dels minaires, de gastar-se el salari en beguda i embolicar-se a cops en el bar de torn, com ho emmarquen aquí.
Black Lung - The Dead South
També aquesta banda s'ha endinsat en el terreny de les versions, tal com ens ho mostren en els àlbums Easy Listening for Jerks Pt. 1 and Pt. 2, on han interpretat tonades de The Doors, System of a Down o aquest standard tradicional americà.You Are My Sunshine - The Dead South
I arribem a l'àlbum d'enguany, el Chains & Stakes i aquesta cançó que serveix perquè els conegueu si no sabíeu que existien.Yours to Keep - The Dead South
Volia destacar dos concerts en directe, on podreu mesurar la qualitat i el ferm propòsit dels nostres amics. No, no és una fotuda banda d'un sòl èxit, sinó que si volen, encara poden anar més lluny. Espero que us agradin.
Live at Red Rocks - The Dead South
Live at House of Blues - The Dead South
Bandcamp: https://thedeadsouth.bandcamp.com/
divendres, 9 de febrer del 2024
Cançons de farciment o cançons oblidades (I)
Inicio aquesta secció reivindicant les cançons oblidades en àlbums, o també, fer referència a les cançons que es fan servir per engreixar un àlbum i que a la pràctica no representen massa en la carrera que fa una banda o un músic. I és una idea que em rodava pel cap fa molt, que tinc moltes ganes de fer i m'ha sigut un dels raonaments per tornar a engegar EL PROFETA ESTUDIANT, des d'octubre.
Aquest tema dels U2 ja en vaig parlar en el meu article sobre en Kid Creole and The Coconuts (➜ AQUÍ). Afegir també, que les noies d'aquesta banda també hi van posar les veus als cors i recordant una entrevista que li van fer a l'Adam Clayton, ell també hi és als cors, però que no està acreditat enlloc i ningú en fa referència, només sóc jo recordant una entrevista. Cal dir que aquesta tonada es mereixia ser single i bandejar el "Two Hearts Beat as One", un tall que per a mi no té prou força i que es van equivocar en llançar-lo com a senzill.
Red Light - U2
Crec que el senyor Mark Eitzel és especialista a fer cançons de farciment, tindrà lletres molt bones, però musicalment és més àrid que una tona de sorra del Sàhara. Però revistant la seva discografia m'ha sorprès aquest tema instrumental, que el trobo ben aprofitable, que s'allunya dels seus paràmetres de songwirter i ens posa en un tessitura electrònica.
Cobh - Mark Eitzel
Per a mi aquesta tonada del Surrender to Jonathan és una de les millors del disc, aquesta combinació d'acordió i vents enamora. Res a objectar i molt reivindicar a un gegant com és el senyor Richman.
French Style - Jonathan Richman
He de reconèixer que cada cop em costa més escoltar a la banda de La Jonquera, sobretot per les lletres, que mai m'han fet el pes i cada cop menys a cada any que passa. Un tema de farciment total, amb tots els paràmetres típics i tòpics de la banda.
Dubtes - Sangtraït
Aquest tonada de la Loreena, explica les últimes paraules d'un monjo de l'edat mitjana a l'illa irlandesa de Skellig. Un tema tranquil i atmosfèric que potser queda una mica tapat per grans temes com "The Mummers' Dance" o "Marco Polo" del seu àlbum The Book of Secrets.
Skellig - Loreena McKennitt
Un altra peça que és farciment total és aquesta dels Stooges. No sé si és una gravació d'estranquis d'una missa negra o un grapat de monjos de clausura passats amb LSD. Un tema per deixar de costat i que no passa res, el més important que van fer Iggy i companyia està en les altres cançons.
We Will Fall - The Stooges
Si una cosa ha caracteritzat als Depeche Mode ha sigut concentrar forces en els singles potencials i en la resta de temes deixar-los de la mà de déu, mers comparses dels talls més treballats. I jo intencionadament he anat a un dels seus àlbums considerat més fluix i em vaig trobar aquest tall que em recorda un xic al so dels Kraftwerk i trobo que és un bon tema i amb totes les coordenades que coneixem del combo de Basildon.
The Sun and the Rainfall - Depeche Mode
Subscriure's a:
Missatges (Atom)