Avui fa 30 anys: Hips and Makers - Kristin Hersh. 1994, un gran any per a la música

Caminant de puntetes entre la genialitat i la bogeria

A una setmana que es doni la data dels 30 anys, estic de matinada escrivint, sobre un àlbum sorprenent per la seva intimitat i sobrietat, però sobretot, el to poètic i acústic, en una dècada marcada per l'electricitat, per les emocions desfermades, per l'ús sense aturador de drogues en l'univers musical i no exageraré les bondats d'aquest àlbum, només vull que qui llegeix aquestes paraules tingui un punt de recolliment, que us feu enrere en el temps, on els espais, els aromes, els petits gestos eren percebuts i tenien la seva importància. La Kristin Hersh ja tenia una llarga carrera musical amb els Throwing Muses quan l'any 1994 va debutar en solitari amb aquest àlbum, que ara us en desgrano alguns temes.
Que dir de "Your Ghost", un tall que supura per tots els seus racons, genialitat, amb pocs acords, amb un acompanyament quasi imperceptible de percussió, amb un cello més que brillant que acompanya i fa el contrapunt a la guitarra i a la veu, amb l'ajuda prominent a la tornada i als cors d'en Michael Stipe, que quan té el punt moderat i mínim és quan amb més excel·lència fa la seva feina. Voldria remarcar que potser amb aquesta cançó, que en el trescar vital d'en Michael va fer com una darrera actuació íntima i continguda que venia dels temps del Green, es va ampliar a Automatic for The People i aquí va ser el darrer cop que el veiem inclòs amb cabell i sense estirabots. A partir de l'octubre del mateix any, tot canviaria. Tornant al tema, les imatges d'acompanyament freguen la perfecció en descriure l'espai, les accions, tota la nostàlgia que traspua la Kristin; dir que va estar inspirat i també rendeix homenatge a la pel·lícula experimental del 1943 "Meshes of the Afternoon", dirigida per Maya Deren i Alexander Hammid. Personalment, crec que és un dels millors videoclips d'aquell any.  

Your Ghost - Kristin Hersh

L'àlbum avança amb més radicalitat acústica, com és "Theth" i amb trets d'alineació a la lletra, a atzagaiades, però amb tota la força que empeny el trist relat de dues persones que no es suporten. A "Houdini Blues" torna a estar acompanyada pel cello fent un treball magnífic i on a la lletra fa un paral·lelisme amb les habilitats de l'il·lusionista, acròbata i escapista Harry Houdini, de voler-se alliberar d'unes cadenes, tot segons l'imaginari de la Kristin.  

 

Houdini Blues - Kristin Hersh

"A Loon" és una de les cançons prominents d'aquest treball, amb una molt bona feina amb el quartet de corda que catapulten a la Kristin en les línies, on la bogeria, la paranoia, són ben presents i on no hi falten els dobles significats. També és un tema dividit amb dos, una primera part enèrgica i potent per després frenar-se i calmar-se, senzillament genial! Us deixo aquí una versió un xic diferent de la versió de l'àlbum, extreta del seu EP, Strings.

 

A Loon - Kristin Hersh

Amb "Me and my Charms" ens torna al terreny de sentiments trobats en una parella, del vull i no vull, de la repulsió a l'encadenament, molt en la tònica de tot el treball, una altra peça clau de l'àlbum i magníficament resolta.  

 

Me and my Charms - Kristin Hersh

A "The Letter" és una carta en una cançó, de forma quasi literal, potser és el tall més descarnat i més desesperat, on tots els elements de l'entorn que hem trobat a "Your Ghost" són aquí fidelment retratats, a part de l'angoixa i la tristor en escriure una carta mai enviada. Reblant aquest recull de tonades tenim la que dona nom a l'àlbum, on després de tot el batibull d'emocions, aquí desguassa de forma tranquil·la, és una lletra d'acceptació, inclòs diria de rendició, de què la protagonista ha renunciat a lluitar i accepta l'esdevenidor, que deixa un regust amarg, sens dubte.  

 

Hips and Makers - Kristin Hersh

Podria dir, que tot l'àlbum traspua un punt de tristor, d'alienament, d'esperances frustrades, però com si ho fes en un entorn ideal, inclòs infantilitzat, però no d'una forma lleugera o sense importància, no, aquí hi ha seriositat i sobretot, molta sensibilitat en tractar temes molt espinosos com són la bogeria, la solitud o les relacions tibants de parella. Però sobretot, és un magnífic treball. Gràcies, Kristin!