Us convido avui, que us submergiu en les profunditats ignotes dels anys 80, en l'obscur i torbador món del director Francesc Bellmunt. La pel·lícula que faig referència és una comèdia esbojarrada on hi ha una mescla estranya de punks, gòtics, heavys, pijos i tot el que volgueu. He de reconèixer que les dues cançons les he ballat en la discoteca i eren de les més celebrades en les pistes de ball. Això si, la pel·lícula i les cançons han envellit molt malament, encara que l'agredolç sabor de la nostàlgia sempre pot més. Destacar que la cançó "Atracament a la carta" fou un dels primers raps cantats en català. Disfruteu-les!
Sé que m'espies
Atracament a la Carta
2 comentaris:
Si, probablement per la qual cosa es
Vaja, algú que em comenta aquesta entrada i es queda a mitges. Anònim, torna i acaba la frase almenys. Salutacions!
Publica un comentari a l'entrada