Un dels estereotips més paradoxals que té i ha tingut la música en català és la utilització profusa de la infantesa, des de la nova cançó fins a la recent fornada d'autors catalans. I amb tots els seus àmbits, des de molts dels dissenys dels àlbums fins la immersió total, o sia, cançons o discs totalment dedicats als infants, des de lletres naïfs fins la utilització de mainada com a cors improvisats. Ara Va De Bo, Joan Manuel Serrat, Àngel Daban, Falsterbó Marí, Pomada, u_mä, Zitzània, Xesco Boix, Jaume Sisa, Jordi Tonetti, Adrià Puntí, són alguns que han aprofitat els millors dies de la nostra vida. O com l'autor que us presento avui, que abunda en l'imaginari del País de Maimés, tant estèticament com en les lletres. Que en gaudiu!
6 comentaris:
Un dels artistes que sempre reivindica El Petit es precisament Xesco Boix, que amb el Grup de Folk a finals dels 60 recuperaren aquestes cançons populars i bressols. Cal despertar l'infant que portem a dintre.
Un abraç
I tant, i el Joan Sala no ha parat de reivindicar-lo al Xesco. Jo vaig tenir la sort que vingues al poble i ens fes una mena de concert amb conte.
De la gent de la nova fornada de músics en català és del que n'espero més, tant de bo sapiga manegar la seva carrera de manera profitosa.
Salutacions i ens veiem!
Molt i molt bo!
*Sànset*
I tant! Espero que el nou disc que varii una mica l'estil. Salutacions!
Vaig veure aquest estiu El Petit i és interessant veura'l en directe. Ho fan prou bé, tot i que, potser era cosa d'aquell dia, però en algun moment se'l veu un pel "penjat".
Home, el Joan de seguida veus de quina rotllo va, i crec que li escau penjar-se una mica. Per cert, ara mateix està gravant el nou álbum i properament ja estarà al mercat. Segons el que ha dit, serà més introspectiu, cosa que és de agraïr i que denota maduresa. Salutacions i merci per passar-te.
Publica un comentari a l'entrada