En el principi sonaven moltes cançons. D'aquelles que eren frontereres i que recordaven un passat recent gloriós. El que passava és que jo acabava d'arribar. I allà, hi havia el tocadiscos, al despatx del pare, però pocs discos hi havia a casa. La majoria de música sonava per la ràdio. Aquesta cançó tenia de ser la segona que ja he reconegut d'en Bob Dylan. La primera, òbviament va ser l'"Hurricane". Espero que us agradi, i que també feu memòria amb mi...
2 comentaris:
Es una cançó atípica per a Dylan, inclúas per la lletra. Però qui pot resistir-se a eixe teclat?, eixe funky passat de rosca. Molt bona.
Salut company del nord
Si, sembla tota com una cançó feta pel Barri Sesam tret del final, que és prou revelador. Com dic al post, questa és de les primeres que recordo d'en Bob y em recorda, també, treballant al camp, una tarda, i potser era primavera...
Publica un comentari a l'entrada