M'afarten els prejudicis, no solsament de la gent de carrer sinó dels presumptament entesos. El músic que us presento avui a més d'un l'hi vindran urticaries. Segur que pensaran: on va un japonés-americà amb un violoncel fent de cantautor?. Buff. Millor em calli. El Nick Ogawa, o el mateix, en Takénobu, crec que ha sorprès a més d'un, no per el que és sinó per la seva música. Abundant en els prejudicis, l'instrument que tocava el Pau Casals segur que es veu com quelcom impossible d'igualar a la guitarra en matisos, cosa que el Nick s'encarrega d'anorrear i ell en treu el màxim profit. El seu primer àlbum Introduction (2007), tocava els racons del blues, del soul i de la cançó de cantautor en genialitats com "Time for Some", "Fishin'" o l'extensa "Watersong". Desprès d'un EP Crime Pays for Nick Iguana (2009), aquest any ha tornat amb Exposition (2011), on ens porta un so més madur i experimental, acostant-se a les coordenades de la Penguin Cafe Orchestra. Amb temes com "Light The Flame", "Limbo", "Fool's Gold" o "Thin Ice", el Nick s'afiança com una gran promesa. Tant de bo en el futur sàpiga activar el ressort perque la seva música sigui més coneguda i escoltada. Us deixo amb aquest tema bluegrass tradicional que en Takénobu interpretava en el seu primer disc. Que ho gaudiu!
2 comentaris:
Cony Nahim!!! açò és una joia amagada. El buscaré a veure que tal.
Salut i gràcies pel descobriment.
Chals, si cerques una mica trovaràs material d'ell, i sinó, m'ho dius i te'n passo. Ostres, el segon que és més experimental cada cop m'agrada més, el Nick ha descobert la tecnologia i es nota. Merci per passar-te, salutacions!
Publica un comentari a l'entrada