Molta merda s'ha llençat contra el rock que s'ha fet a l'estat espanyol, titllat-l'ho de poc professional, de barri baix, de borratxos, de drogates, i un munt més de coses dolentes. No ho nego, segur que alguna cosa serà veritat, però és el rock que s'ha fet aquí, el que hem sentit tota la vida, que hem crescut amb ell, i que ell ha crescut amb nosaltres, no parlo de la música que s’estilava els anys 60, ni de la famosa Movida Madrileña, sinó al rock que es va fer des de meitat dels 80 fins a principis del segle XXI. I crec que la banda que us presento avui, en son un dels hereus remarcables. Els de Gata de Gorgos són beneficiaris de gent com Rosendo, Siniestro Total, Sopa de Cabra, Seguridad Social, Ilegales, Sangtraït, Los Enemigos, Sui Generis, i els estrangers Zodiac Mindwarp & The Love Reaction i The Troggs.
Els Carcoma facturen temes sense concessions, però sorprenen de lo cristal·lins que els han parit (tant a nivell musical com en les lletres). No trobarem en aquesta banda, disquisicions existencialistes o filosofies profundes, no, no. L'estil és realista i cru, on posen l'ull posen la bala, amb algun toc de crítica social i també un fons molt bo d'humor. Us destaco algunes cançons del seu disc Mejor en el Infierno.
"El gallo del corral". Velocitat, rock d'alt octanatge i xuleria a l'estil d'en José Manuel Casañ, abans que caigués en mans de la mescla intercultural.
"Comecocos" , o la caixa tonta, o la petita pantalla, ens tornen a recordar de com quedem atrapats, bocabadats devant d’Operacion Triunfo o Sálvame. Destaco l'orgue Hammond i també un bon treball de guitarres, amb un parell de solos més que notables.
"Nunca", no podia faltar la cançó de despit, de l'amor que vol retornar, però que saps que és impossible. Rock and roll clàssic amb guitarres rugents.
"Mundo enfermo". Si, si. Un altre cop rock posant el turbo, una, dues, i més i més guitarres que superposen, que et fa botar en un concert, que t'alça la mà banyuda, és com mirar pel·lícules de terror de sèrie B, on la diversió i l'horror es divideixen la feina.
Us deixo els seguents enllaços:
MySpace: http://www.myspace.com/carcomadicto
Facebook: http://www.facebook.com/pages/Carcoma/70222040867?v=info
"El gallo del corral". Velocitat, rock d'alt octanatge i xuleria a l'estil d'en José Manuel Casañ, abans que caigués en mans de la mescla intercultural.
"Comecocos" , o la caixa tonta, o la petita pantalla, ens tornen a recordar de com quedem atrapats, bocabadats devant d’Operacion Triunfo o Sálvame. Destaco l'orgue Hammond i també un bon treball de guitarres, amb un parell de solos més que notables.
"Nunca", no podia faltar la cançó de despit, de l'amor que vol retornar, però que saps que és impossible. Rock and roll clàssic amb guitarres rugents.
"Mundo enfermo". Si, si. Un altre cop rock posant el turbo, una, dues, i més i més guitarres que superposen, que et fa botar en un concert, que t'alça la mà banyuda, és com mirar pel·lícules de terror de sèrie B, on la diversió i l'horror es divideixen la feina.
Us deixo els seguents enllaços:
Ací podeu descarregar l'àlbum: http://carcomadicto.bandcamp.com/
MySpace: http://www.myspace.com/carcomadicto
Facebook: http://www.facebook.com/pages/Carcoma/70222040867?v=info
Contractació: carcomadicto@hotmail.com
La pistola de papá – Carcoma
8 comentaris:
Molt bons, si senyor. M'agraden molt, encara que els meus temes preferits són Mundo Enfermo i Quiero ver que sonríes.
Força Carcoma!!!!
Si, si, a mi també m'agrada molt Mundo Enfermo, peró no la he localitzat pel YouTub. Salutacions i merci per pasar-te.
Això és. Bon grup i una gent de puta mare. Em continua agradant molt "El rey de las cuatro paredes" y "Quiero ver que me sonries". Aupa Carcoma!!!
Gràcies amics! Ja sabeu que us tindré sempre agraïts. Una abraçada als 3!
Johnny i tant! Com ressenyo, els amics de Carcoma tenen un gran futur si ens segueixen regalant temes com els que cites. Merci com sempre, Johnny. Salutacions a l'Horta!
Juanvi, gracies a tu per la confiança, i espero que ens seguiu regalant més estones de bona música i que al següent álbum sigui una altra passa endavant. Abraçades des de el Gironès!
Nahim, he tornat a llegir l'article...que ja fa temps el vaig llegir, m'agradat molt tornar-lo a llegir. Estic quasi segur que el próxim álbum t'agradarà més que el primer ja que la musicalitat de les cançons és més variada i els detalls i estructures estan més cuidades. Un abraç i salutacions!!
Benvolgut Vicent, açó espero amic, que aneu cam amunt, cap a nous horitzons i cap a noves fites. Esteu en un bon moment i si no feu un pas en fals podeu estar molt amunt i tant de bo algun dia us vegi en directe per Catalunya, sigui a Barcelona o a Girona. Una forta abraçada i Força Carcaoma!
Publica un comentari a l'entrada