Quan tens el dia girat, tens moltes possibilitats de que tot sortirà molt pitjor. Avui és un d'aquests dies. Tampoc us vull avorrir amb tot el seguit de desgràcies que m'han passat. La qüestió és que volia escriure sobre la nostàlgia, de les nits a Lloret, d'un còctel explosiu que es deia "Killer Zombie", de com saltar un rierol quan estàs borratxo, dels dies primerencs dels anys 90, en què tot era innocència i diversió. Inclòs el vídeo que us volia posar ara mateix m'és imposible perquè els meus mitjans tècnics estan antiquats i de moment no accepten coses que estan més al dia. També el grup que us presento avui va tenir mala sort. Malgrat tenir tota la critica a favor seu, no varen aconseguir el single que trenqués la barrera entre ells i el públic. "Beber y bailar" va ser el seu tema que va aconseguir millors resultats. Volia posar el seu àlbum Primero así y luego más com a fons sonor per escriure aquest article, però com s'ha posat el dia millor que em prengui una altra copa de Pinord i m'acompanyi una selecció d'en Johann Sebastian Bach. Allunyeu les males vibracions i beveu amb mi.
2 comentaris:
Jo pinord no tinc, però una birra ben freda si que em faré amb tu.
Salut company!
Eps Chals, i si és licor o vi de prop on vius molt millor. Merci pel comment i salut també, company!
Publica un comentari a l'entrada