dilluns, 10 d’octubre del 2011

I was dancing in the lesbian bar - Jonathan Richman. Memòries de l'adolescència eterna

Si algú en aquest món anomenat música ha pactat amb el diable, no ha estat ni en Keith Richards, el Mick Jaegger, l'Eric Clapton o Marylin Mason. Aquest sens dubte és el bon jan d'en Jonathan. Amb ja 40 anys bregant pel món, el paio encara manté aquesta vitalitat adolescent, aquesta joventut que el temps no aconsegueix trencar. Mr Richman a part, ha parit una obra amplia, sense prejudicis, anant a la seva, sense importar si un disc es ven més que un altre, fent un disc de country perquè li dóna la gana, o un disc en castellà per ell ho val . O actuant en pel·lícules merdoses com "Alguna cosa passa amb Mary", que no li han afectat gens el seu encant. La seva carrera és gairebé com un somni, amb prestigi però sense doblegar-se pel mercat, actuant només amb el suport d'un bateria, però descarregant temes que ja són petits clàssics. I el millor, fent les seves ballaruques que ja són marca de la casa. I d'això tracta la cançó, d'anar a ballar sense importar les desgràcies d'aquest món, ni el local on es remena el cul. Jonathan, sempre ens emociones!
 

6 comentaris:

Uri ha dit...

Genial cançò, divertida com poques. L'havia escoltat ves a saber on i no la tenia situada.

Salut company!

Juanjo Mestre ha dit...

M'encanta, m'apassiona, m'atrapa, ja ho saps. Richman forever!

Abraçada.

Nahim de Forvik ha dit...

Uri! Si, si. Jo la recordo haver-la escoltat en el Sputnik, i em va donar peu a descobrir qui era el Jonathan. Et recomano l'àlbum on hi hala versió d'aquest tema: Surrender to Jonathan. Salut i ens veiem!

Nahim de Forvik ha dit...

Johnny! I tant que ho sé, ho varem comentar fa segles i segles ;-) Per cert no sabia que aquest tema fos una relectura, una primera versió la llençar en el seu àlbum del 1992 I,Jonathan. Salutacions a l'Horta!

David ha dit...

En Richman és aquell nen entremaliat que ha anat creixent i ha aconseguit ridiculitzar tots els rockers de pose que inunden el món de la música. El disc Back in Your Life de 1979 és dels més valorats a casa meva (darrerament fins i tot pel meu fill d'un any i mig).
Salut!

Nahim de Forvik ha dit...

Eis David! I tant! El Jonathan mai ha tingut la impostura de les velles glòries del rock, ha estat al marge i per aixó es manté com es manté. Es genial que el teu fill disfruti d'un álbum del 1979, però si cerques, segur que trobes a gent avui en dia fa música molt interesant. De fet és una de les missions d'aquest blog. Moltes gràcies per passar-te. Salutacions!

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...