Estem farts de crisi, estem farts de veure els polítics com s'ho carreguen tot. Inclòs ahir el Jordi Basté d'El Món de RAC1 va tenir una pensada genial ahir en suggerir cançons per escombrar aquesta merda d'ambient que es respira des de fa mesos i mesos. I per això abandono el meu relatiu silenci i discreció en què ha estat submergit El Profeta Estudiant i poc abans de tancar temporada vull fer una crida per anar més enllà dels somnis trencats, de que si no hi ha victòria, almenys hi haurà lluita. Us deixo aquesta cançó que encara que té uns anys, m'està animant les darreres hores.
2 comentaris:
Clar, amic Nahim, que la música ens anime perquè la sensació de pessimisme s'està apropiant de tots. Una abraçada.
Cert Johnny, gràcies a dèu tenim la música, que malgrat els avatars de la vida a mi sempre m'ha acompanyat i que sempre m'ajudat a superar moments difícils. Una abraçada, company!
Publica un comentari a l'entrada