He fet meva moltes vegades aquesta cançó, en diversos aspectes. Suposo que ha d'haver-hi gent que no trobi faltar a ningú, jo sóc el contrari. Puc resseguir aquesta cançó i veure moments de la pròpia vida, fent el mateix que el narrador de la tonada, precisament en l'any en què es va escriure el tema. Si, hi ha persones que ens semblen més grans, el punt carismàtic que sap recollir molt bé el tema. Us poso l'original, perquè la versió "tunejada" pel Todd Terry no l'entenc, crec que tota la poètica de la lletra queda destruïda pel ritme de piconadora, malgrat que celebro que a Everything But The Girl els ajudes a fer més vendes i fossin coneguts a escala mundial. Veniu amb mi i si el buit no el podem omplir ara, que ho facin els anys.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada