dimarts, 12 de juliol del 2011

En una nit de tempesta...

En una nit de tempesta, ara aquí, observo l'anada i tornada, el fons de les coses que mai revelen els seus secrets. En una nit de tempesta reflexiono cap on ha d'anar El Profeta que estudia, si ha de tancar, si ha de repetir curs, si ha d'aprovar d'una vegada o vagar per l'espai. En una nit de tempesta, quan els trons es tornen, quan arrenca i para la pluja, només vull quedar en blanc i escoltar com pica l'aigua en el taulat. En una nit de tempesta, veig que tothom està molt ocupat i sóc l'únic que està de vacances. En una nit de tempesta miro un altre cop enrera. Foscor i llamps, foscor i llamps...

Tormenta a las diez - Objetivo Birmania 

dimarts, 5 de juliol del 2011

Crime of Passion - Mike Oldfield. Aloma, Vall de Sant Daniel, primavera del 1984

Veig encara la casa, en un carrer sense asfaltar, a Sant Daniel, primavera del 1984. És un dissabte qualsevol. Hi ha llum al menjador, la casa és encarada cap el sud. El televisor omple de música la llar, de hits de aquell any. Les meves mans sobre la llibreta, fan un resum per les classes de català del llibre Aloma, de la Mercè Rodoreda, on parla de la perdúa de la innocencia i com els grans manipulen als joves. Els mobles fan olor verís, els han pintat fa poc. The Jacksons sonen ara, en blau, a la llum, en metall. Parlar i parlar, i no puc advertir-me dels errors que farè. Només faig que recordar. Sona el "Crime of Passion" d'en Mike, un títol contudent per un videoclip d'un son infantil. Erem tots innocents. No recordo com vaig tornar a casa. Suposo que decepcionat i derrotat. Com sempre. 

dimarts, 14 de juny del 2011

Shady Groove - Takénobu. Més enllà del xel·lo

M'afarten els prejudicis, no solsament de la gent de carrer sinó dels presumptament entesos. El músic que us presento avui a més d'un l'hi vindran urticaries. Segur que pensaran: on va un japonés-americà amb un violoncel fent de cantautor?.  Buff. Millor em calli. El Nick Ogawa, o el mateix,  en Takénobu, crec que ha sorprès a més d'un, no per el que és sinó per la seva música. Abundant en els prejudicis, l'instrument que tocava el Pau Casals segur que es veu com quelcom impossible d'igualar a la guitarra en matisos, cosa que el Nick s'encarrega d'anorrear i ell en treu el màxim profit. El seu primer àlbum Introduction (2007), tocava els racons del blues, del soul i de la cançó de cantautor en genialitats com "Time for Some", "Fishin'" o l'extensa "Watersong". Desprès d'un EP Crime Pays for Nick Iguana (2009), aquest any ha tornat amb Exposition (2011), on ens porta un so més madur i experimental,  acostant-se a les coordenades de la Penguin Cafe Orchestra. Amb temes com "Light The Flame", "Limbo", "Fool's Gold" o "Thin Ice", el Nick s'afiança com una gran promesa. Tant de bo en el futur sàpiga activar el ressort perque la seva música sigui més coneguda i escoltada. Us deixo amb aquest tema bluegrass tradicional que en Takénobu interpretava en el seu primer disc. Que ho gaudiu!
 

dijous, 9 de juny del 2011

La mare de totes les conspiracions del rock

Internet ens ha obert una nova dimensió als amants de la cultura i, com no, de les conspiracions. La suposada mort de Paul McCartney el 1966 sent integrant de The Beatles, que sempre ha estat la mare de totes les conjectures del rock, sembla que per fi s'ha aclarit. Navegant pels mars de la xarxa, vaig topar fa dos dies amb aquest document. Potser que tot sigui un munt de mentides, coincidències ben armades que donen com a resultat una trama per que la gallina dels ous d'or no morís quan tot anava bé. Això no fa disminuir la grandesa d'un grup que travessa els oceans del temps i l'espai. Vinga, conjectureu amb mi.

dimecres, 1 de juny del 2011

Love in a Trashcan - The Raveonettes. Pulcra negror

Descobrir bandes a toro passat té els seus inconvenients i els seus avantatges. Inconvenients són que potser el grup toqui a prop, et perdis el concert i que els descobreixis el dia abans. Els avantatges són que tens una perspectiva de la seva carrera i que alguns prejudicis que solen sortir quan es segueix a una banda disc a disc no aflorin. M'ha passat amb el grup que us presento, que els he descobert just el dia en què tocaven a Barcelona, encara que crec que tornaran. Salutacions!

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...