Estats crepusculars

Veig de lluny les paraules. Totes venen cap a mi, cridant-me el seu significat. Tinc aquesta sensació quant fineix la tarda. La visió doble en què tothom mira el món. Viure o morir. Desavantatge o benefici. Tot es torna cruel a cada passa que faig. Tot esdevé un camí ja solcat, sense cap trencant, sempre recordant els mateixos entrebancs una i altra vegada. No vull paradisos sudenys, ni cristal·lins cels polars. Només vull la llum i la foscor i tenir-los en el puny.

Dusk - Genesis

Terra endins - Relk. Per camins d'hivern

M'encanta aquest clip, crec que jo podria filmar un dia a dia amb gairebé les mateixes imatges. Passos enmig de la boira, llargues hores de son, humitat a la cara, fred a les mans i una mica de malenconia en els ulls. Crec que fins i tot em sobren paraules per parlar del clip i de lo meu. Que ho gaudiu!

White Lies - Jason and The Scorchers. S'enlaira el 2012

 

Bé, bé. Sento haver-me demorat aquest mes i mig, però altres assumptes literaris em robaven temps. Al 2012 li han penjat la xacra d'any apocalíptic i de fi dels temps. Doncs ho anem a contradir i començarem amb aquesta peça increïble de rock and roll més a l'ús dels vuitanta. Aquí no hi ha embuts ni complexos, les guitarres volen i el Jason és un frontman dels d'abans, que es sap moure i gaudir al mateix temps. Feliç any nou a tots!

Diane - Hüsker Dü. La crua realitat

Explicar una violació en un tema pop o rock ni és fàcil, ni agradable, ni políticament correcte. Tampoc a mi, m'agrada frivolitzar sobre una cosa tan seriosa. Pero la banda de Bob Mould van ser valents i feren els pas. Principis dels 80, una cambrera anomenada Diane Edwards va ser violada i assassinada per un tal Joseph Ture a St. Paul, Minnesota, on vivien els Hüsker Dü i que els va tocar i frapar de molt a prop. Aquest tema va quedar bastant relegat en el repertori dels americans en directe per raons obvies. Amb tot, ha sigut una de les seves cançons més versionades. Els Terapy? en feren una excel·lent aproximació. Salutacions! 

This Corrosion - The Sisters of Mercy. Interminable pluja, interminable tema

Pluja, pluja i més pluja. Avui, ahir i demà. És com si l'arribada d'en Rajoy hagués obert les portes celestials i estigués provocant un segon diluvi. I un va per la xarxa i es topa amb l'arxifamós tema dels Sisters en versió estesa (encara que si hem de ser una mica primmirats, han tallat dos segons). He de dir que la part final del tema es fa gairebé insuportable. Repeteixen una i altra vegada el mateix. Per sort quan van llançar el senzill i el videoclip es van cuidar prou bé d'acotar el tema raonablement. Espero que us agradi, mentre veieu com el món s'inunda...