Pray Tell - The Pines. Trèmula perfecció

Grates una mica i et surten músics excel·lents. Cerques i et trobes amb un impagable vídeo. Aquesta cançó que us presento avui està tocada en una estació de ràdio. Com podeu veure, perfectament condicionada (amb el bateria tancat, perquè el so de la bateria no es pot regular i així no interferixi amb els altres instruments).

The Pines és un duo d'Iowa (veïns dels Slipknot i en William Elliot Whitmore) i aquest tema és del seu tercer treball Tremolo. He escoltat el seu anterior àlbum Sparrows in the Bell i no s'acosta ni de lluny. Potser aboni la meva teoria de que hi ha grups que necessiten rodatge, o d'un bon productor que sàpiga canalitzar i treure profit d'una banda emergent. Que ho disfruteu

Àlbums d’una dècada sense nom: No Such Place - Jim White (2001). Camins sudenys

Començo aquí una selecció d'àlbums d'aquesta dècada, perquè està a punt d'acabar i sembla que no ha passat res, però si, ha sigut una dècada potser un pèl continuista i apalancada, encara que hi han hagut grans àlbums.

I el tret de sortida el dóna un dels grans i gran desconegut per la massa (per sort, seria un malson que en Manel Fuentes descobrís aquest gran cantautor), que ja havia debutat la dècada anterior amb The Wrong-Eyed Jesus (The Mysterious Tale of How I Shouted) i que aquest següent àlbum confirma el talent de l'amic de Pensacola.

Cançons passades pel sedàs dels Morcheeba i resultant un "multi melting pot" com es "10 Miles to Go on a 9 Mile Road", quilomètriques, tristes i melangioses com "Christmas Day ", diversions sudenyes com "God Was Drunk When He Made Me", inclòs una versió molt poc ortodoxa del "King of Road" d'en Roger Miller. A fi de contes, un recopilatori molt ben afinat i encara que l'èxit massiu no l'ha perseguit, tampoc l'ha cercat.

10 Miles To Go On A 9 Mile Road - Jim White

 

També és molt recomanable el documental que va protagonitzar que s'anomena Searching for the Wrong-Eyed Jesus on ens retrata un sud descarnat i amb totes les seves misèries i grandeses.

The Wound That Never Heals - Jim White

Recomanacions MySpace: Newspaper Joe. Cantautor tot terreny

 

Obro una nova secció on recomanaré a músics que no accedeixen als canals habituals (televisió, ràdio, companyies discogràfiques), que estan en el Myspace i que realment valen la pena escoltar-los, ja siguin de l'estranger com d'Espanya o Catalunya.
Per començar us presento a un músic de New Jersey, Newspaper Joe. Com cents de bandes als Estats Units, si tens una mica de qualitat no fa falta que rodis clips o surtis a la tele, de seguida et surten locals on tocar com fa el nostre amic del MySpace. Per suposat de qualitat no li manca a totes les seves cançons, que basculen entre les de cantautor "tipus" americà i el rock alternatiu. Destacaria dos temes que sobresurten: "Dr. Lazarus" i "City Clinic". Espero que en gaudiu tant com jo, aquí teniu la seva adreça del MySpace:

 

Newspaper Joe Myspace      

I també he trobat un blog seu:      

NewsJoe Radio

Everybody Here is a Cloud - Cloud Cult. Tornados, ecologia i altres bogeries del mig oest

Un grup a tenir en compte. Experimentals, juganers i una mica passats de voltes. Així són els Cloud Cult en el seu album del 2008, Feel Good Ghosts (Tea-Partying Through Tornadoes). Tenen una llarga carrera en aquest present deceni. He escoltat el seu anterior album The Meaning of  8 i no hi ha comparació. S'explaien amb cordes, teclats, vents, pero tot sona natural i ben conjuntat, no fan barreja dolenta. Inclos durant les seves actuacions pinten quadres. Us deixo amb "Everybody Here Is a Cloud", tot un senyor single.

 

Presentació

 Vinc de lluny i de prop, sóc veu coneguda i esperit fugisser, obro un blog, per estar aquí o enllà. Benviguts!