22 de març 2010

La Moguda Gironina - Crònica incomplerta, nostàlgica i potser errònia. 3 - Tavernes i temps d'inèrcia (1992 - 1995)



Muntem una banda?

Sense cap mena de dubte, l'impuls dels grups gironins punters va engrescar molta gent a formar una banda, com sigues; la veda estava oberta. I l'any 1991, l'ajuntament de Girona va tenir la decència de deixar les antigues instal·lacions de la Campsa al barri de Sant Narcís per a locals d'assaig a la florent escena gironina. Encara que la majoria de bandes que estaven a l'aguait ja s'espavilaven a trobar i llogar un local en una masia o un garatge. I una mica tot es va inflacionar, les bandes, els concerts, els locals, les comarques vivien una efervescència de noves propostes com mai abans s'havia vist i que a les següents ratlles us en faré un petit repàs. 


Continuïtat amb sort desigual

Barri Baix, grup que provenia de Santa Eugènia i Salt, en principi era la banda que tenia de ser el relleu dels Sopa de Cabra però actualitzats pels temps que corrien.
Barri Baix saluden a Charles Bukowski
Les seves influencies bevien directament del grunge i el hard rock, dels Pixies als Pearl Jam. Tot i això no aconseguiren quallar. Publicaren dos àlbums Pork-no (1994) i  Lonx Suite (1997).
Una altra historia foren els Ja T'ho Diré. Vinguts de Menorca i instal·lats a Biure d'Empordà. Conscients que el que no podien fer és quedar-se quiets treuen al mercat És blau es fester (1991) i Dos o Tres (1993) i giren sense parar sobretot a les comarques gironines.


Ja T'ho Diré, de Ciutadella al món (passant per l'Empordà)
El seu creixement anirà de menys a més fins que l'any 1995 treuen el Moviments Salvatges que és el seu salt definitiu i reeixit.

Si Vens - Ja T'ho Diré
Els Zitzània, un grup que en el període que he separat aquesta crònica només tragueren una maqueta, l'Orquídies i Ortopèdies (1994), tot i això fou molt venuda i amb molta repercussió, la banda tenia tots els números perquè anés pel camí de l'èxit.

Zitzània: màscares, gàbies, bolets i màgia


Veus discrepants, altres veus

Arribats en aquest punt, aparegueren bandes que tenien clar que la seva música ni tenia d'estar unida a la llengua catalana, ni a unes coordenades que semblaven marca de la casa dels grups gironins (o sigui, rock blues o blues rock dels anys 70, barrejat amb regaee i una lleugera capa hippie i/o pop). Els Lazy Sundays reivindicaven els anys daurats de la psicodèlia anglesa amb algun toc de pop via Beatles.

The Lazy Sundays, turistes psicodèlics
En una ona semblant els Crytones, encara que una mica escorats cap el rock and roll d'en Chuck Berry i el blues que practicaven en els 60 els Rolling Stones. També Los Carbónicos, grup de Roses que es prodigaven en fer versions.

Maqueta de The Crytones
I evidentment, també hi havien, hi hagueren i avui encara n'hi han que practiquen la música en castellà. Els Komando Moriles era un referent de el ska a les comarques gironines i més concretament de La Bisbal. Grup amb una llarga trajectòria i que la seva eclosió va ser paral·lela al boom gironí.

Komando Moriles, ska i vi
També de La Bisbal eren un altre clàssic de banda que cantava en castellà, els Dr. Moriarty, encara que amb poca sort a l'hora de treure discs, igual que els vidrerencs El Secreto de Dorothy Malone. El grup que en castellà i de les comarques gironines que ha resolt amb més èxit la seva carrera han sigut els Áspid, grup de heavy metal, amb un recorregut llarg i fructífer, tant en discos com en concerts.


Lligues inferiors

L'escena gironina, com tots els grans moviments de bandes i de música, també va tenir gent que es va engrescar en fer coses i que els resultats malauradament no foren els esperats, tot i que en alguns, la seva qualitat era inqüestionable.
En un primer estadi hi han els que publicaren àlbums i que funcionaren momentàniament. Els Pixamandurries, grup amb influencies punks pariren un parell d'àlbums però la seva proposta va acabar restringida als cercles radicals. 

Una Brillant Idea - Pixamandurries
Els Digit Arts, grup sorgit amb components que estaven al capdavant dels prestigiosos estudis Music Lan d'Avinyonet de Puigventós. Tot i haver publicat un parell d'àlbums els resultats foren minsos.

El Sentit de la Raó - Digit Arts 
Quercus  de Sant Feliu de Guíxols, un altre grup amb bons músics que tampoc l'encertaren. Blues de Rostoll, banda de blues amb tot un estol de músics de qualitat, en què aviat els seus membres es desentengueren del projecte i n'endegaren d'altres, just després de gravar un parell d'àlbums. 

Blues d'aquí i d'allà - Blues de Rostoll
Zoo-il·lògics, grup banyolí, aconseguí colar un parell de hits, gravar un àlbum i adéu-siau. I a principis de la dècada sorgiren els 972, tot i treure un disc, a nivell musical i de lletres foren bastant pobres, i amb la creixent població musical no tingueren massa a fer.
I encara més avall hi havia grups que amb molta voluntat aixecaren projectes, de vegades esbojarrats, d'altres més centrats o esperant que els hi toques la flauta. El grup emblemàtic foren els Parriana, banda amb molt de camí fet i tot un clàssic de l'aparador gironí.

Petit Diàleg - Parriana       


Altres foren els gironins Kemdefé, els Fred de Peus, Toca al Dos i els Cau del Duc de Torroella de Montgrí. Potser perdedors, però que proporcionaren nits de directes plens d'entusiasme i bones vibracions.

5 comentaris:

Kepa ha dit...

El rock català el va començar a Girona a la dècada dels 80 el grup Copacabana (Veu: Jaume Rufí; Bateria: Xavier Jubert; Baix: Kei Macias; Guitarres: Jaume Buixadera, Xavier Huguet, el meu germà Josep Thió i jo, KepaT).
Els altres grups de la ciutat cantaven en anglès o castellà: Rock'n'Roll Damm (Santi i Carlos de Musical Match, Gonçal), Stress (Salvador Cufí de Música Global).
Nosaltres ho fèiem en català. Ho definiem com: rock pagès i camperol.

Nahim ha dit...

Hola Kepa. Si, ja en faig referencia a Copacabana i altres pioners del rock en català a Girona al primer capítol de aquesta Crònica. Malauradament ha quedat poca refèrencia escrita o que estigui penjada a la xarxa i si ara mateix no es fa recopilació de la gent que en va ser testimoni molta informació es perderà. Ja aviso en el títol del article que és una aproximació, no és un estudi fil per randa, sinó una ràpida visió del que va passar. Mercès per passar-te. Una abraçada!

Jordimaul ha dit...

Hola estic encantat del teu treball de recerca musical de Gironins i Gironines.
Com a component de Fred de Peus, m'ha agradat que ens féssis esment.
Ara bé, de perdedors rès de rès.. senzillament que vam tocar per divertir-nos , sense aspirar a gaire rès més. Maqueta i concerts queden en la memòria..!
Gràcies.

Jordimaul ha dit...

HOla, des de la distància, aquí un dels components de Fred de Peus, et felicito per fer un recull tant exaustiu, nosaltres erem una puça dins el món musical, però en vam gaudir moltíssim.
Salut.

Nahim ha dit...

Hola Jordi. Quines coses, després de tants anys et veig aquí. La de voltes que dóna la vida. Lo de la moguda va ser una mica volguer recuperar un trosset de les inquietuts músicals dels 80's i 90's a comarques abans que ho esborri el pas del temps i la desmemòria, no ha sigut res exahustiu, només un petit flaixback abans que s'oblidi. Els Fred de Peus us recordo al Xauxa Park de La Mota telonejant als Sui Generis. Recordo que generador d'electricitat s'apagaba de tant en quan i la Fanny estava molt cabrejada. Una abraçada Jordi, ens veiem aquí o allà...

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...