Perden-me en mil histories, una mica havia arraconant la música immediata. I quasi m'havia oblidat a aquest amic d'avui que he conegut en els insondables móns, galàxies i immensitats de xarxa. Com definiria la música de Trilobite? Doncs amb un inconfusible so anyenc, que no se li cauen els anells si es té de posar vents o uns deliciosos acordions de gust afrancesat. Com si al Leonard Cohen se li hagués aclarit la veu i toques el trombó o en Tom Waits és deixes de parides excèntriques i conserves l'arrel. I com si tot dos a la vegada, estiguessin de tornada de tot i amb un punt amargat que tenen els perdedors. Potser el primer àlbum de Trilobite era un pèl insubstancial, però amb el Silver Skin han donat en la diana i us recomano que l'escolteu. Salutacions!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada