La vida, la mort i tornar a la vida
Recordo com van explicar el títol d'aquest àlbum, es veu que alguns components de la banda utilitzaven estris per llançar projectils coure com un joc d'adolescents, a gent que els intimidava, de trapelleries que anaven més enllà. Amics, estem davant d'un dels grans àlbums d'aquell any, amb un munt de talls que eren potencials singles, amb gent molt jove que es van trobar de sobte, que a partir d'aquell any serien referents per a millers. Fem un xic d'història. Un grup d'amics i coneguts de York, Pensilvània, en Patrick Dahlheimer (baix), en Chad Gracey (bateria), en Chad Taylor (guitarres) i l'Ed Kowalczyk (veu principal, guitarres) engeguen la banda a mitjans dels 80 i poden gravar un primer EP i a l'any següent llancen el Mental Jewelry, que va ser produït per un vell conegut, en Jerry Harrison, excomponent dels Talking Heads. Amb aquest àlbum comencen a fer-se grans i serà amb l'àlbum que avui us presento el seu salt definitiu, una barreja explosiva de comercialitat, consciència oriental i amb afalacs de la crítica que els titllaven d'uns nous U2 o uns nous R.E.M., que malauradament no seria així. Fem un xic de repàs a aquest àlbum.
L'àlbum s'inicia de forma majestuosa amb "The Dam at Otter Creek", amb uns primers compassos líquids i llunyans, amb un creixendo amb l'Ed udolant, la cançó podria parlar sobre els jocs i les trapelleries que es fan de jove i que no sempre se'n surt vencedor o feliç, és com una reflexió sobre la inconsciència quan comencem a fer els primers passos en aquesta vida.
L'àlbum s'inicia de forma majestuosa amb "The Dam at Otter Creek", amb uns primers compassos líquids i llunyans, amb un creixendo amb l'Ed udolant, la cançó podria parlar sobre els jocs i les trapelleries que es fan de jove i que no sempre se'n surt vencedor o feliç, és com una reflexió sobre la inconsciència quan comencem a fer els primers passos en aquesta vida.
The Dam at Otter Creek - Live
Jo crec que "Selling the Drama'" és el tema més famós d'aquesta banda; pel biaix i el missatge que desprèn, inclòs personalment jo tinc la meva teoria, sembla ben bé l'antítesi que representava el que deien els Nirvana a les seves lletres i és ben fàcil, només heu de confrontar les lletres d'uns i d'altres i veureu d'on surt aquesta reflexió pròpia. És un tall on s'incita a la superació malgrat les cicatrius i les putades, les humiliacions i el dolor que comporta viure en eixe món, sortir-se com individu i allunyar-se d'actituds gregàries. Un dels grans temes d'aquell inoblidable 1994, un èxit instantani, només heu de veure la reacció alguns dels que escolten aquest tema per primer cop, és la mateixa que teníem nosaltres vam tenir llavors.
Selling the Drama - Live
Un altre èxit, una altra cançó irresistible és" I Alone", també és una tonada amb diverses lectures, per una part potser una cançó d'amor, com també i que a "Selling the Drama" s'incideix també en això, que s'ha de tenir amor per a un mateix i poder trampejar el destí i no quedar-nos amb les pulsions primàries o il·lusions adolescents.
I Alone - Live
Per a mi, "Lightning Crashes" és el cim d'aquest àlbum i potser de tota la carrera dels Live, definitivament et submergeix a límits paradoxals que en el segle XX ens abocaven a reflexionar-hi. El tema es basa en una noia coneguda de la banda que va morir en un accident per culpa d'un conductor borratxo i que gràcies a la donació dels seus òrgans, molta gent va poder viure. Uns que viuen, d'altres moren, et fan pensar molt, perquè de forma propera o llunyana, tots hem vist vides segades molt aviat. Un tema que és emoció pura, un videoclip que ens traspassa a tots el cor.
Lightning Crashes - Live
Amb "All Over You" ens conviden a estar amb comunió amb el nostre voltant, amb els seus fluxos i refluxos, molt en sintonia amb el pensament de l'Ed, un estudiós de les filosofies orientals. Un altre tema guanyador i carismàtic.
All Over You - Live
A partir d'aquí l'àlbum aixeca el pedal del gas, però que manté el to amb "Shit Towne", on plasma la situació d'estar envoltat de gent amb addiccions, on els carrers es transformen en femers i que l'autor en vol escapar com sigui.
Shit Towne - Live
Els Live amb "T.B.D." fan un exercici més que reeixit, on les guitarres s'acosten molt als U2 del 1987, amb un to calmat i xiuxiuejant fins que desemboca a la part final amb l'Ed cridant a tot pulmó. A "Stage" és tot el contrari, un tema ràpid i urgent on la banda va tota velocitat. Amb "Waitress" és com ens il·lustren el treball mal pagat, a la misèria que és tenir d'arrossegar-se pels putos bitllets. Com a curiositat, es dona la circumstància que l'Ed va interpretar a un cambrer al film "El club de la lluita" del 1999.
Waitress - Live
Els nostres amics de Live van seguir l'any 1997 amb Secret Samadhi, que malgrat fer uns bons números ja no s'acostava ni de lluny amb tota l'èpica del disc que avui us he fet comentari. Amb tot, els Live van continuar gravant, amb treballs recomanables, fins i tot l'any 2008 van gravar al Paradiso d'Amsterdam un gran directe com ja us vaig comentar (➜ AQUÍ). Després han vingut baralles entre els membres, l'Ed es va quedar amb tot i va expulsar a la resta de components, però amb una reunió no fa pas massa dels membres originals. La vida dona moltes voltes i tampoc els nostres amics músics no n'escampen. Gaudiu-los!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada