Temps era, entre dues dècades, on els escenaris eren sòlids, on la música encara deia molt, on es lliuraven batalles èpiques, on encara hi havia lloc per la innocència. Temps era que un tema s'allargava i no cansava, on destacava la cançó, no els instrumentistes, que un concert t'omplia i que recordes durant tota aquesta vida. Temps era, que músics i públic érem herois i la nostra religió era la música, tot el contrari d'avui. Recordeu amb mi...
4 comentaris:
Gran banda! Els seus primers discos son joietes. El meu preferit és el que duia aquesta cançó, "Carved in sand", que bon disc... Obra mestra, diria jo.
Abraçada!
Si, si Juanvi. Jo recordo especialment els anys 1989 i 1990 en que els The Mission, junt amb The Cult sonaven molt en un programa de ràdio de Catalunya que es diu Tarda Tardà. Jo també tinc el Carved in Sand, i referma el que dic el post, es poden fer cançons llargues, sense que sonin avorrides i que tenen tocs grandiloquents. Merci per passar-te! Salutacions!
estic amb Juanvi, aquest disc és fabulós. Tinc varius vinils dels The Mission, en concret hi ha una versió de Love me to death d'un EP que és estupenda, només amb veu i guitarra et posa els pels de punta. Si no la trobes m'ho dius i la puje.
Aquesta canço m'ha llevat uns quans anys de sobre.
Salut!!!
Chals, disculpa, no t'havia contestat. El cert es que no concec aquest EP passame'l o puja'l. Els The Mission els escoltava molt en un programa que es deia Tarda Tardà de Catalunya Radio en el llunyà any 1990, i tinc el Carved in The Sand, un fantastic Cd. Merci per passar-te. Salutacions!
Publica un comentari a l'entrada