Em resulta paradoxal que una formació com el Pink Floyd, amb una línia musical innovadora i sense concessions tingues en l'apartat visual una proposta tant o més trencadora. Només cal veure els seus concerts ja des del principi i fins als darrers. Recordo fins i tot a un crític musical, en veure el muntatge visual de Gerald Scarfe en la cançó "Welcome to the Machine", va dir que les imatges enfosquien un xic la cançó, a propòsit del concert de la formació britànica a Barcelona en l'estiu del 1988. I també són notables les imatges de la cançó que us porto avui, una tonada somiadora, dolça i molt acord amb els paràmetres d'aquells temps. A partir d'avui estaré alguns dies sense publicar. Que el somni sempre sigui vigilant dintre vostre!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada