Abans de tot, vull deixar clar que glorificar a gent que ha matat, robat i que ha fet mal no és que sigui quelcom que cerqui o que em sembli bé, com han fet alguns artistes, sinó que simplement ho trobo com una curiositat i que el resultat en cançons ha sigut ben reeixit, malgrat que personalment no hi combrego, tret si és en ficció, la realitat és ben diferent i que seguidament exposaré. En efecte, aquesta gent que s'arrogava ser com en Robin Hood en realitat eren ben sanguinaris i que o eren psicòpates o lladres amb vocació, el que és en comú amb tota aquesta gent és que persegueixen desesperadament ser reconeguts i ser ben famosos. Comencem amb els gàngsters del segle XX i amb la Kate "Ma" Baker, que en realitat només era la mare d'uns criminals que eren els seus fills, potser més que una malfactora era una mena de "mare coratge" i que ajudava a la seva descendència fent-se passar per una mare protectora. Aquesta cançó va ser molt coneguda en els anys 70, però la majoria desconeix la història.
Ma Baker - Boney M
Bonnie Parker i Clyde Borrow, coneguts popularment com a Bony and Clyde tenen una llista immensa de reconeixement en cinema, en música, en còmics i en llibres, potser foren els més llegendaris, per ser parella i per la seva mort, tirotejats amb excés i que només va fer que la seva llegenda s'expandís i creixes. Us deixo el tema que van dedicar en Serge Gainsbourg i la Brigitte Bardot a la parella fatal.
Bonnie and Clyde - Serge Gainsbourg i Brigitte Bardot
John Dillinger va ser un criminal que va passar per a ser una mena de Robin Hood que robava bancs, però en realitat era tant assassí com el que més, encara que es corria la brama que robava net. Va acabar malament com quasi tots els de la seva generació. Aquí teniu un dels molts temes que li han dedicat.
Machine Gun Blues - Social Distortion
El salvatge oest dels Estats Units d'Amèrica, on durant molts anys i sobretot en el segle XIX va ser un indret on els bandits, els pistolers tenien un terreny propici per als seus delictes, on se passejaren personatges de llegenda com"Billy el nen" o en "Jesse James".
Billy 1 - Bob Dylan
Song for Jesse - Nick Cave ft. Warren Ellis
El món de la màfia ha sigut ben representat en el món de la música, però en dates ben properes com són els anys 80 del segle XX hi hagué un mafiós de la zona de Nova York anomenat John Gotti que va captivar a la gent i molts el recolzaren, encara que les proves en la seva contra eren ben clares i que ell no s'amagava.
Gotti - The Smithereens
"El Lute", tot un referent d'uns anys del franquisme a l'estat espanyol, on la misèria i la gana van abocar a molts a delinquir. I òbviament va tenir un homenatge, un altre cop, per part dels Boney M
El Lute - Boney M
Ara anem a casa nostra. La figura de Joan Sala i Ferrer "Joan de Serrallonga" ha estat molt mitificat, molt controvertit i també magnificada la seva llegenda. Senyera cabdal del bandolerisme a Catalunya del segle XVII, va inspirar aquesta cançó dels Esquirols.
Torna, torna, Serrallonga - Esquirols
Molt més cru i jo crec, més apropat a la realitat és aquest tema que cantava en Lluis Llach al bandoler Joan Serra "En la Pera". Ell sí que no s'estava de matar per matar, com es descriu magníficament en la lletra.
El bandoloer - Lluis Llach
El cinema ha plasmat moltes vegades el que són els carteristes, els lladregots del carrer, com en el cinema quinqui dels 70 i 80 a l'estat espanyol o en les pel·lícules com "Trainspotting" o a "Marnie" de l'Alfred Hitchcock. I sens dubte aquesta tonada dels Luna és un clar homenatge.
Bobby Peru - Luna
Hi ha munts de històries de bandolers, lladres de diligències i camins que han omplert molta de la literatura romàntica, pulp i de fulletó i l'Adam i els seus van voler-hi posar cullerada amb tòpics, roba d'última moda i walkmans.
Stand And Deliver - Adam & The Ants
I per últim, no només als humans els agrada furtar, sinó que també els animals saben apropiar-se del que no és seu, com va plasmar magistralment el Gioachino Rossini. Espero que us hagi agradat aquest article i sigueu bons minyons!
La gazza ladra - Gioachino Rossini
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada