Porto ja moltes hores procurant per la mare i amb aquest article vull reblar-ho. Ja aquesta matinada he hagut de despertar-me per administrar-li un medicament preparatori. I m'he passat tot el matí a l'hospital preocupant-me que estigués bé, que no hagués d'esforçar-se. No m'agrada parlar sobre la meva vida personal, en altres circumstàncies hauria escrit un poema, però avui és i serà una cançó. Tot el que rodeja un hospital no és agradable i que s'ha agreujat per culpa de la pandèmia. M'ha calgut esperar a l'entrada de l'hospital, veient com venia i anava la gent, un pas per la vida i l'altra i dels altres. Efectivament, potser molt filosòfic, però quan estàs esperant angoixat i tanta estona t'esperes el pitjor, o que no has donat bé les dades o mil altres coses funestes. Ara ja està a casa descansant i per sort, està bé. Us deixo aquest single amb tant de sabor a 90 i que malgrat no parla de les meves mateixes circumstàncies, parla de la mare, que al cap i a la fi és del que es tracta. Salutacions a tots i t'estimo mare.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada