Estic recordant l'any 1994, no només a nivell musical, sinó també cinematogràfic, amb grans pel·lícules com la que us porto avui. Amb pocs elements, Roman Polanski aconsegueix treure a la llum el pitjor de la naturalesa humana i justament aquesta peça musical es transforma en un vòrtex d'horror i tortura. Encara que a l'escena final sembla que "la vida continua", en realitat no és així. Quan un queda marcat pel passat, és com un ganivet clavat que mai més podràs treure.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada