Aquest és el meu homenatge, a tots els que han patit la tragèdia que ha assolat el País Valencià. Tinc gent propera que ha estat molt a prop de no explicar-ho i que viuen en carn pròpia els estralls de la DANA i també, la incompetència d'uns polítics que han maximitzat el dolor amb la seva indolència i la seva poca sensibilitat davant tant de dolor. Voldria donar tota la meva força, tot el coratge als germans valencians en aquests dies tan foscos i que tant admiro, tant estimo i que sempre que pugui, al seu costat estaré.
Disculpeu la nota personal, però en això la música mostra la seva grandesa, en què tens moments associats a les cançons que recordes tota la vida. I parlant d'aquest àlbum, recordo que estan a Girona, en espera en una oficina per fer una recollida, va sonar una cançó de Nirvana, del seu primer àlbum que no coneixia, era l'"About A Girl" i òbviament encara no tenia aquest àlbum, em va semblar una cançó pop més que brillant. I va sonar en la principal cadena que emetia música en aquells dies, on quasi tota la seva programació eren cançons pop comercials i la merdosa "música màquina".
About A Girl - Nirvana
I sí, aquest concert és volgudament, la fi d'una època. Certament, és un directe icònic, amb molt de simbolisme crepuscular, els temes tenen un aire de comiat i també de tristesa; Espelmes negres, lliris, en Kurt com a mascaró de proa d'un vaixell que es dirigia cap a l'iceberg. Hi ha un munt de versions i temes de la banda no massa coneguts i crec que van fer bé d'enfocar el concert en aquest sentit.
Jesus Doesn't Want Me For A Sunbeam - Nirvana
Fins llavors, el tema "The Man Who Sold The World" d'en David Bowie era poc conegut i havia de fer un munt d'anys que el duc blanc no interpretava aquesta tonada. De fet, quan la banda d'en Kurt Cobain va assolir l'èxit, en David es va encarregar de tirar tota la merda possible contra ells, deia que havien saquejat tot el llegat de Pixies. M'imagino que amb la interpretació d'aquesta versió, en Kurt li va tornar la pilota i de quina manera! Quan el senyor Bowie va veure com es feia conegut el tema i suposo, quan li arribaven els royalties, la seva opinió va canviar, es desfeia en elogis i era la seva intenció de conèixer als Nirvana, cosa que no va ser-hi a temps, com tots sabem.
The Man Who Sold The World - Nirvana
Si mirem el set list, és com un testament, com si volgudament ens fes
esment del que li passava a ell personalment. Hi ha el "Pennyroyal Tea",
com marcant les seves addiccions, el "Come as You Are" com la
premonició més fatal i el "All Apologies" com se sentia, jo crec
engabiat, engarjolat per la seva relació.
Pennyroyal Tea - Nirvana
I reblant aquest concert
històric, una versió del "Where Did You Sleep Last Night" d'en Leadbelly,
més sentida, més estripada, com mai s'hagués pogut fer abans i que
potser ningú, mai més superarà.
Where Did You Sleep Last Night - Nirvana
No sé, però crec que tota una època
musical a partir d'aquest any va enfilar el camí de baixada, que no
sabíem, però ara, tants anys després, ho veiem.
