(La imatge que us he posat és de la pel·lícula Fahrenheit 451, en el moment en què un informant anònim introdueix la seva denúncia a la bústia dels bombers.)
Vaig néixer als anys 60 i, des de llavors, he viscut intensament la música. Puc dir, encara que sigui amb la boca petita, que sé alguna cosa sobre el que diuen moltes cançons i a escala ideològica, també en conec el contingut. Igualment, sé què són els mecanismes de censura, tant aquí com en moltes altres parts del món, i conec la persecució que molts règims, entitats, institucions i empreses intenten instaurar mitjançant denúncies anònimes o interessades. Avui, a l’Estat espanyol, en ple 2024, tenim persones que, amb denúncies d’aquesta mena, pretenen imposar una nova inquisició i una nova caça de bruixes.
Recordem la Inquisició: només calia que un veí ens tingués mania perquè s’activés l’instrument repressor de l’Església catòlica, sense cap fre. O la Revolució Francesa, quan les llistes negres que anaven a la banyera de Marat es publicaven en el seu diari, i tots els que hi apareixien es convertien en carn de guillotina. O, més recentment, l’era de McCarthy: si eres citat pel Comitè d’Activitats Antiamericanes, quedaves sota sospita, assenyalat per a tothom, i podies perdre la feina.
No podem seguir així, amb elements repressors com els bombers d'en Montag, que creuen estar fent el bé mentre destrueixen vides, confiança i convivència. I tot perquè alguns exaltats fan bandera dels seus execrables discursos. La cançó que us poso és la que em ve al cap quan veig persones que pretenen que es tornin a instaurar els actes de fe.
