dissabte, 22 de juny del 2024

Sobre polítics... (II) Retrats

 
En aquest següent capítol d'aquesta sèrie dedicada als polítics, farem esment de la preeminència dels personatges i la seva importància en la política. Una de les premisses fonamentals de qualsevol projecte polític és que tingui un mascaró de proa, un personatge, algú que es vegi que tira el carro. I he de dir, que els intents de què un partit polític avanci sense això, amb diferents i diversos rostres ha sigut en la majoria dels casos, condemnat al fracàs. I és que la figura del sacerdot, del rei, del mandatari tribal està molt arrelat en el nostre subconscient i és un pas natural quan les coses s'ha volgut democratitzar. Farem avui, el retrat de quatre polítics i el seu impacte en el món de la música.
Una dels polítics que més coneguda que ha tingut i faltaria més, en un indret en què la música és part fonamental de la seva cultura ha sigut la Margaret Thatcher, que en la majoria dels casos ha sigut per mal, dels Pogues al Morrisey, tots la van crucificar o directament han volgut que el seu cap fos guillotinant. Inclòs quan va morir, va pujar a la llista d'èxits un tema inclòs en la pel·lícula "El màgic d'Oz" que s'anomena "Ding Dong! The Witch Is Dead" ("Ding Dong! la bruixa està morta). I l'Elvis Costello també hi va posar cullerada, amb un tema tranquil, però la direcció de la daga i a qui anava dirigida és més que clara. 
 
Tramp The Dirt Down - Elvis Costello
 
Aquest tema dels Preachers no és tan punyent com el de l'Elvis, aquí es fa una fotografia clara i amb poques metàfores de qui va ser president dels Estats Units, una mica és com un resum de la pel·lícula de l'Oliver Stone dedicada a aquest personatge. 
 
The Love of Richard Nixon - Manic Street Preachers
 
En aquest següent retrat, parlo en mode molt local i molta gent de Girona sap de sobres a qui va dirigit aquest tema i que és el scalextric. Un senyor tòxic en mode màxim, especialista a fer "alcaldades", no complir la paraula donada, destrossar entorns naturals o que gaudia de fotre al personal amb una actitud xulesca i prepotent. I per a més inri, la Generalitat l'han reclamat perquè fes de conseller un altre cop, quan era un element més que liquidat. Una peça, una perla, algú que hem patit a Girona i després per extensió, a Catalunya. 
 
En Quimet i en Rapatani - Parriana
 
Per acabar, el que és el pas per la presó per les idees polítiques, com han sigut exemple alguns políticsaquí a Catalunya, en Nelson Mandela, molts de dissidents russos, coreans, xinesos i molts que no coneixem on paren i pateixen aquesta tortura en vida com és estar engarjolat. I un dels que pateixen una presó de més llarga durada és en Leonard Peltier, pres des del 1976 i que totes les revisions i clemències per treure'l d'aquest infern han sigut infructuoses. Potser el positiu d'això ha sigut que els Rage Against the Machine van fer un dels seus temes més coneguts i que molta gent del planeta conegués la situació injusta del senyor Peltier. Gaudim d'aquests temes i també reflexionem-hi!
 
Freedom - Rage Against the Machine 

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...