Deixant enrere un "no - hivern". Gallowdance - Lebanon Hanover

No sé si a cada any que passa m'agrada més l'hivern, el que tinc clar és que l'estiu se'm fa molt antipàtic i tot sembla indicar que no canviarà de postura per enguany. I per això, abans que el darrer resquill fred ens passi fregant la ment us poso aquesta tonada, de forma urgent, contemplant la dansa desmenjada de la noia, deixant enrere els dies curts i boirosos, amb aquest videoclip totalment hivernal, d'un altiplà melangiós i gris...

El dia més fosc dels 90. Something in the Way - Nirvana

 

Sí, amics, avui fa 30 anys de la mort d'en Kurt Cobain, alimentant la llegenda, les teories de la conspiració i també la tristesa de milers. Recordo que per aquelles dates havia tornat a casa després de passar uns dies a Andorra, França i el Pirineu, quan aquesta notícia va colpir el món enter. I des d'aquí també vull posar la meva crítica envers l'especial que li va dedicar el Canal 33 de la nostrada cadena de televisió, on alguns en comptes de lamentar la pèrdua d'un músic es van dedicar a estripar l'obra feta com si fos un error, quelcom esgarriat, dient que no sabia cantar, que no sabia compondre, quina colla de cabrons. En acabat, que vam tenir? Doncs algú que volia posar punt final al seu patiment, que l'importava poc el que feia perquè ja no l'omplia i això sí que és trist, perquè qualsevol, per més talent que es tingui, sap que és lluitar perquè la creació pròpia tiri endavant, que assolir un nivell amb un instrument són moltes hores que t'hi has de dedicar i a sobre, molts d'assumptes que són laterals a la música també t'hi has d'esmerçar si vols que el teu projecte tingui unes mínimes possibilitats.

 

Avui fa 10 anys que estant a Barcelona, en una avinguda del Paral·lel en obres li vaig dedicar un poema per en Kurt, volia escriure amb ell, havent superat escales en el temps, però em va ser impossible, perquè un pensament, unes accions, difícilment es poden imaginar més enllà d'una mort. Al final vaig poder fer-li homenatge amb la seva visió, d'una persona amb 27 i no més enllà, perquè malgrat que alguns no hàgim assolit un èxit amb el que hem fet, sí que els anys ens donen perspectiva, profunditat, un paisatge que no pots veure amb menys de 30. Passa el temps i som afortunats d'haver format quelcom viu, vital com ha sigut el rock, malgrat els dimonis que sempre l'han acompanyat. Caminem i anem a la cerca d'alguna cosa en el camí. GRÀCIES KURT, PER LA MÚSICA!

 

Avui fa 30 anys: Superunknown - Soundgarden. 1994, un gran any per a la música

Alleugerir la càrrega per volar més alt

Aquest àlbum és el més segur, la primera obra mestra del nostre allunyat 1994, on considero que els Soundgarden van perdre la contundència i la fermesa exposades a Badmotorfinger i van obrir el ventall, suavitzant la proposta y rebaixant la pesantor de les guitarres y també la veu es va veure afectada, on els udols característics d'en Chris aquí ja costa més trobar-los. Amb això diria que l'àlbum pot sonar a les primeres escoltes un xic irregular, però a canvi, ens aporta tonades que han sigut clàssics absoluts de la música manufacturada en els 90.
En la distància que donen els anys tot es posa més a lloc, es guanya perspectiva i potser a hores d'ara el que m'irrita és aquesta negativitat que em sembla gratuïta, però sabent de la història personal del Chris Cornell s'entén el que va escriure i cantar. Ja vaig parlar d'una manera més àmplia de la seva trajectòria en un passat post (➜ AQUÍ) i em centraré més a disseccionar alguns trams d'aquest treball.
L'àlbum engega amb "Let Me Drown", amb la contundència acostumada i que no desentonaria gens amb el Badmotorfinger. I continua amb "My Wave", on ja apreciem que les coses han canviat, que no està exempt de fermesa, però sí que aquest tema guanya en accessibilitat (aquesta tornada, el diferents instruments enjogassats), ja ens avisen que no tot és especular amb el metall, que hi ha més, més enllà de les descàrregues elèctriques contundents. "Fell on Black Days", paraules majors, un gran tema on l'àlbum guanya enters, on reflexa de la forma més tranquil·la i alhora amb arrencades de fúria, el que és la depressió, veure-ho tot negre, el verí invisible que aquí se'ns exposa de la forma més crua i veraç.

Fell on Black Days - Soundgarden

 

"Mailman" em recorda un xic al "Slaves & Bulldozers", amb aquest joc de veus del Chris i les guitarres pesants i alhora, amb gotes psicodèliques d'en Kim Thayil. Amb el tema que dona nom a l'àlbum torna la voluntat d'alleugerir un xic tot, sobretot fent reconeixible la tornada, encara que en Kim no s'està d'abocar-hi tota la càrrega "enguitarrada" que pot.
"Black Hole Sun", no sé què dir que no s'hagi dit ja, és senzillament un tema bandera del rock fet en els anys 90, amb un munt de lectures, tant en la lletra, com en el videoclip, amb una feina exquisida en els instruments, on torna a haver-hi gotes de psicodèlia, guitarres accelerades, parts arramassades, tot un conjunt que no sé fins a quin punt amb les meves paraules ho puc descriure, el millor que podeu fer és mirar el videoclip i fer l'esforç de submergir-vos en el tema.

 

Black Hole Sun - Soundgarden

"Spoonman", un tema sorgit i inspirat per un artista de carrer que tocava amb unes culleres, va ser el primer single de l'àlbum i una altra tonada responsable de l'èxit d'aquest treball.

 

Spoonman - Soundgarden

Escoltant enter el Superunknown, jo diria que no ha envellit gens, com si s'hagués gravat ahir i els temes són ferms com pedres i ho continuaran sent per molts anys!

Tanco el blog...

Per raons familiars, tanco el blog. Tant de bo pogui tornar aviat. Gaudiu de la música...

Troballa en estanteries oblidades. The Monitor - Bishop Allen

 

L'altre dia, mentre estava acabant de polir l'article dels The Dead South, vaig voler triar música del meu disc dur extern i em vaig topar amb l'àlbum que conté la cançó que us presento, perquè resulta que el tinc des del llunyà 2009 i que no l'havia escoltat des de llavors, 15 anys semblen res, però és tota una vida. Deia l'Umberto Eco que no fa res acumular llibres que, al cap i a la fi, no podràs llegir; jo he fet quelcom semblant amb la música, he acumulat molt de material que després, per diverses circumstàncies no he pogut escoltar. M'ha vingut al cap aquestes persones que van a la cerca de troballes en trasters, que farien amb el material que jo he acumulat? Doncs si em volen fer un homenatge, que escoltin aquesta cançó almenys...