Vaig amb la setmana, veig el que està passat en els carrers de Girona, de València, de Barcelona, de Lleida, on la brutalitat policial s'ha acarnissat amb els manifestats. No hi ha dret, en un estat democràtic s'hauria aturat de soca-rel tot aquest trinxament social. Un estat que no escolta, que només reprimeix és un fastigós estat feixista. Però el que em dol més és la gent ferida, la gent mutilada com li ha passat a la noia que li fan disparar una bala de foam a l'ull i ha perdut la visió. Una vida destrossada en mans d'una persona que la tindrien d'empresonar. Un estat democràtic no pot tolerar que hi hagi sàdics que campin al seu aire. Estic trist perquè la policia del meu país reprimeix com en temps d'en Franco, estic ple de ràbia per l'engarjolament d'en Pablo Hasél, per l'exili d'en Valtònyc. Són músics que estan a les antípodes del meu gust musical, però que no es mereixen un pena de presó per unes paraules. Us poso aquest tema de l'any 2008, però que reflecteix el moment que vivim, de lluita als carrers. LLIBERTAT PABLO HASÉL, LLIBERTAT VALTÒNYC! ATUREU LA VIOLÈNCIA POLICIAL!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada